12 de febrer de 2012

LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL TEMPS DE DURANT L'ANY
Diumenge 6è durant l'any (Cicle B)

Del comentari a l'evangeli segons sant Mateu, de sant Joan Crisòstom, bisbe
La fe del leprós que es presenta al Senyor és gran. No diu: «Si vós ho demaneu a Déu», ni simplement: «Si pregueu»; diu: «Si voleu, em podeu purificar». No diu tampoc: «Senyor, purifiqueu-me»; no, li ho confia tot, reconeix que només ell disposa de la seva guarició; testifica que té tot poder. Jesús confirma i consagra aquesta paraula, perquè no s'acontenta amb respondre: «Sigues purificat»; respon: «Sí que ho vull: queda pur». En aquesta ocasió volia confirmar la idea que tot el poble, i en particular el leprós, tenien de la seva autoritat; d'aquí la fórmula: «Sí que ho vull». No era una vana expressió; l'acció va venir immediatament després de la paraula. I heus ací que la naturalesa, en rebre aquesta ordre, obeeix tot seguit, fins i tot amb menys temps del què triga l'evangelista a contar-ho. Perquè la paraula «immediatament» és massa lenta encara per a expressar aquesta rapidesa.

El Senyor no es limità a dir: «Sí que ho vull: queda pur», sinó que estengué la mà i tocà el leprós. Això reclama la nostra atenció. ¿Per què, quan guareix per un acte de la voluntat, per la força de la seva paraula, també vol tocar-lo amb la mà? Em sembla que ho fa amb l'única finalitat de mostrar que estava per damunt la Llei i que, d'ara endavant, res no és impur per a una ànima pura. Eliseu estava sotmès a la Llei; per això ni gosà mirar Naaman. Tot i escandalitzar-se que no sortís i li donés la mà, el profeta, per no anar contra la Llei, envià l'estranger a rentar-se al Jordà. Però el Senyor guareix com a amo i no com a servent, i toca el leprós. Aquesta mà, que és pura, no es contamina de lepra, sinó que el cos del leprós queda purificat per la mà divina. Crist, en efecte, vingué no solament a guarir els cossos sinó a redreçar les ànimes vers la saviesa; ens ensenya de tenir cura de la nostra ànima, de purificar-la, sense preocupar-nos de les ablucions exteriors. L'única lepra que hem de témer és la de l'ànima, és a dir, el pecat.