23 de febrer de 2012

LECTIO DIVINA

Salm 32 [31]

Del recull de David. Cant.
1 Feliç el qui ha estat absolt de la falta
i ha vist que un vel cobria el seu pecat!
2 Feliç l'home a qui el Senyor no té en compte la culpa
i que dintre seu ja no manté l'engany!

3 Mentre jo callava la culpa,
se'm consumien les forces [els ossos]
de tant cridar tot el dia;
4 nit i dia la teva mà
pesava damunt meu,
s'eixugava el meu vigor [el meu cor]
com en les secades d'estiu.
5 Però ara reconec el meu pecat,
no t'amago més la meva culpa.
Tan bon punt m'he proposat,
Senyor, de confessar-te la falta,
m'has perdonat la culpa comesa.

6 Per això et supliquen els fidels
a l'hora propícia;
per més que creixin les aigües,
a ells ni els tocaran.
7 En tu he trobat el meu recer,
tu em guardes del perill.
Fes que ells celebrin al meu voltant
el goig de veure'm lliure.

8 Em dius: «Jo mateix t'instruiré,
t'ensenyaré el camí que has de seguir;
t'aconsellaré, els meus ulls vetllaran per tu.
9 No siguis com el cavall o la mula,
que no entenen res
i han d'anar fermats amb brides i regnes;
si no hi van, no t'hi pots acostar!»

10 Els injustos sofriran moltes penes,
però l'amor del Senyor envolta
els qui confien en ell.
11 Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor;
homes rectes, aclameu-lo!

Explicació general

És un salm d'acció de gràcies pel perdó rebut. Ningú no sap realment què és l'aigua fins que passa set, ni el que val la salut fins que està malalt, ni estima la llibertat mentre no ha viscut reclòs a la presó... Tampoc ningú no arriba a valorar la gràcia del perdó fins que no l'ha experimentat.

Aquest salm ens convida a alliberar-nos del pecat, a reconèixer les nostres culpes i errors, i sentir el goig de la misericòrdia de Déu que en el seu amor ens fa renéixer a una vida nova.

Escriu Alonso Schökel: «És una oració penitencial retrospectiva: es pronuncia quan ja ha acabat el procés. Han passat el sofriment reconegut com a càstig, la confessió del pecat, el perdó de Déu. Ara medita sobre l'experiència sencera o la comunica a altres. L'acte penitencial no ha acabat. Desprès del penediment i del perdó ha de venir el propòsit d'esmena. El Senyor afegeix una breu instrucció sobre el nou camí que ha de seguir l'home: no adoptar actituds reticents, d'animal. És com un diàleg del salmista amb el Senyor, amb un colofó per a l'assemblea».

Introducció: v. 1-2, referència a l'enquesta i felicitat del perdó.
Nucli central: v.3-9, el salmista parla amb el Senyor: 3-7; parla Déu: 8-9.
Conclusió: v. 10-11, invitació a l'assemblea a la confiança i alegria.

Imatges

«Ossos» que es consumeixen (v 3). Els ossos són l'estructura de la persona. La «mà» de Déu (v. 4). El «cor» que es torna un fruit sec (v. 4). Per a la Bíblia, el cor és la seu dels projectes i intencions, es correspon amb la nostra «consciència». Les «aigües cabaloses» (v. 6) que es desborden. Els «cavalls i muls» (v 9) que són animals indòmits i estúpids, que necessiten aprendre amb molta disciplina.

La conclusió (v 10-11) oposa els malvats als justos. Aquests saben demanar perdó, aquells, no. El Senyor, que perdona, és amic i aliat dels justos, i els envolta amb la seva misericòrdia, i els convida a manifestar la seva felicitat amb alegria. El camí del retrobament amb Déu, a través del perdó, allibera i fa viure feliç. Jesús al Nou Testament fa seu aquest rostre de Déu, que allibera qui s'acosta a Ell.

Llegeix

Se'n poden fer dues lectures. La primera considera el diàleg entre Déu i el salmista a propòsit del perdó. La segona fa referència a les imatges que apareixen en el salm.

Medita

v.1-2 La nova benaurança, la felicitat recobrada. Era feliç de «no seguir el consell dels malvats» (salm 1), ara és per sentir-se perdonat per Déu. És viure l'experiència de l'amor diví sota l'òptica del perdó.

Els fariseus concebien la penitència com a tristesa, Jesús convida a perfumar-se, ja que en el fons ha de ser un tornar a l'abraçada de Déu que és amor. I recuperar l'experiència de l'amor sempre és una festa.
El pecat rep tres noms, que es corresponen a tres noms de perdó:

1. Perdonar, absoldre. Deslligar algú. Diu Isaïes: «Al poble que habita a Jerusalem li han perdonat la culpa» (33,24).
2. Cobrir, tapar, posar un vel. Déu es carrega els pecats «a l'esquena» (Is 38,17). Llançats al profund del mar (Mi 7,19). Desfarà els teus pecats com la calor desfà el gebre (Sir 3,15). Dissimular: «L'amor dissimula les ofenses» (Pr 10,12). Qui busca l'amistat dissimula l'ofensa (Pr 17,9).
3. No anotar, el pecat com a deute. Allò que s'escriu, roman, però les paraules se les emporta el vent. Déu només escriu els actes d'amor, les bones accions fetes en la nostra vida.

El rabí Eissemberg diu: «Casdascú de nosaltres resta unit a Déu per un fil. Quan hom comet una falta, el fil es trenca, però quan es penedeix, Déu hi fa un nus, i vet ací que el fil es va escurçant, i cada cop està més a prop de Déu».

Però cal sentir-se perdonat per viure l'experiència de la benaurança, de la felicitat.

v. 3-7 Els v. 3-4 posen de relleu la situació interior d'opressió sota el pecat. Ho fa mitjançant algunes imatges:
— els ossos es consumeixen, la persona s'esfondra
— rugint (cridar) tot el dia, el crit que es perd en el silenci
— la meva saba (vigor, cor) es torna seca, com un camp estèril

En el v. 5 comença a reconèixer el seu pecat, la confessió que mata l'egoisme i l'amor propi. «Torna, Israel, deslleial, no continuaré enutjat, perquè sóc bondadós. T'ho dic jo, el Senyor: no guardo rancor per sempre. Reconeix, però la teva culpa: has estat infidel al Senyor, i t'has encaminat cap als estrangers, prostituint-te» (Jr 3,12-13).

David, quan Natan li recrimina el seu pecat, només diu: «He pecat» (2 Sa 12,13). Suficient per obtenir el perdó de Déu.

Veiem una cosa semblant en el Fill pròdig (Lc 15,18).

El v. 5 és com un punt de llum de tot el salm, una llum que s'endinsa en el cor, per expandir-se a la vida de tota la persona.

Els v. 6-7 mostren la conseqüència del perdó. L'acció de gràcies i el deixar-se guiar pel camí de Déu, que protegeix de les tempestes i allibera dels perills i ens posa en el camí de l'alegria. «El trobà en una terra despoblada, el protegí i se n'ocupava, el guardava com la nineta dels seus ulls» (Dt 32,10).

v. 8-9 Aquí parla el Senyor en resposta al salmista. Li assegura la protecció i l'amonesta amb les seves instruccions. El camí que proposa Déu és un camí profundament humà, i per això exigeix allunyar-se d'actituds pròpies d'animals. «La tralla, per al cavall; la brida, per a l'ase; l'esquena dels necis, necessita garrot» (Pr 26,3). La mirada de Déu penetra fins al cor i ens sondeja en el més íntim per a guarir-nos i il·luminar-nos. Escriu sant Atanasi: «L'ull de Déu difon una resplendor que il·lumina l'esperit, i li assenyala el camí de la terra promesa».

Qui experimenta el perdó de Déu actua amb més humanitat, a impuls de l'amor, és un veritable mestre de vida. És necessari en la nostra vida aprendre aquesta pedagogia de Déu.

v. 10-11 És una reflexió final d'invitació a la comunitat. L'experiència del perdó esdevé font d'alegria per a la persona i començament d'un nou camí sota la pedagogia divina. Una pedagogia que podem considerar en els cants del Benedictus i del Magnificat. En el Benedictus, l'experiència de qui en principi no s'obre a aquesta pedagogia, li falta confiança, i queda mut, per recuperar la veu i cantar la misericòrdia divina al final. En el Magnificat, l'experiència de Maria que sempre es va deixar portar per l'ensenyament diví, i fa de la seva vida un cant permanent de lloança a Déu.

Escriu Ramon Llull: «L'Amic desobeí el seu Amat, i després va vessar moltes llàgrimes de penediment, i l'Amat va venir a morir amb la mateixa túnica de l'Amic, perquè recuperés el bé que havia perdut. I el seu reconeixement va ser tan gran que l'alegria de la trobada va superar a les llàgrimes de la pèrdua».

Prega

«Senyor, si vols, em pots purificar» (Lc 5,12).
«Aniré a trobar el meu pare i li diré: "Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu"» (Lc 15,18).
«Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres» (Lc 17,13).
«Déu meu!, sigues-me propici, que sóc un pecador» (Lc 18,13).
«Senyor, fes que hi vegi» (Lc 18,41).
«Jesús, recorda't de mi quan arribis al teu regne» (Lc 23,42).
«Pare, a les teves mans encomano el meu esperit» (Lc 23, 46).
«Queda't amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar» (Lc 24,29).

Contempla

Discretament, contempla el rostre, la mirada de la gent amb qui et creues, amb qui et trobes, o amb qui tens alguna conversa. Podrien ser un reflex de l'amor de Déu que perdona?