19 de febrer del 2012

LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL TEMPS DE DURANT L'ANY
Diumenge 7è durant l'any (Cicle B)

Del comentari a l'evangeli segons sant Lluc, de sant Ciril d'Alexandria, bisbe
Escribes i fariseus envoltaven Jesús en gran nombre. I heus aquí que uns homes li portaren un paralític. Com que no el podien introduir per la porta, pujaren dalt el terrat i, plens d'audàcia, es van permetre un acte insòlit. Van treure les teules del sostre i hi feren una obertura. Jesús deixava fer, pacientment; els espectadors feien silenci, tot preguntant-se què anava a passar, què anava a dir Jesús, com reaccionaria.

Un cop obert el sostre, els qui portaven el paralític deixen lliscar el baiard i col·loquen d'aquesta manera el paralític al bell mig. ¿Què fa el Senyor? En veure la fe dels qui el portaven i probablement també la del malalt, li dóna la salut.

Quan el Salvador li diu: «Fill, els teus pecats et queden perdonats», s'adreça, a través d'ell, a tot el gènere humà. Tots els qui creurien en Jesús, guarits de les malalties de l'ànima, abandonarien efectivament els pecats que havien comès en altre temps. Jesús sembla que li digui: «Cal que guareixi la teva ànima abans de guarir-te el cos. Tu no m'ho has demanat, però sóc Déu, i conec les passions del cor: són la causa de la teva malaltia».

El paralític, incurable, estava estirat al llit. Després d'haver esgotat l'art dels metges, vingué, portat pels seus, vers l'únic Metge veritable, el Metge que ve del cel. Quan fou col·locat davant d'aquell que podia guarir-lo, la seva fe va merèixer la mirada del Senyor. Per mostrar clarament que aquesta fe destruïa el pecat, Jesús declarà tot seguit al malalt: «Els teus pecats et queden perdonats». Potser em direu: «Si aquest home volia quedar guarit de la malaltia, ¿per què el Crist li anuncia el perdó dels pecats?». Perquè aprenguem que Déu veu el cor de l'home en el silenci i que contempla els camins de tots els vivents. En efecte, l'Escriptura diu: «Els ulls del Senyor observen els camins de l'home, vetllen tots els seus viaranys». Com que és bo i vol que tothom sigui salvat, purifica sovint els homes afeixugats pels seus pecats amb una malaltia corporal: «Per les teves malalties i les teves ferides, deixa't corregir, Jerusalem», diu a través de Jeremies.

Quan el Crist afirmava: «Els teus pecats et queden perdonats», deixava el camp lliure a la incredulitat; ja que el perdó dels pecats no es veu amb els nostres ulls de carn. Però quan el paralític, un cop expulsada la malaltia, s'aixeca i camina, manifesta amb evidència que el Crist posseeix el poder de Déu. El Senyor, doncs, diu: «Aixeca't, carrega't la llitera i vés-te'n a casa». Tal dit, tal fet. L'home tornà a casa seva, alliberat de la seva llarga malaltia. D'un sol tret quedava demostrat que el Fill de l'home tenia el poder de perdonar els pecats a la terra.