DEDICACIÓ DE LA BASÍLICA DE POBLET

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
2Cr 5,6-10.13-6,2; Sl 83; 1Pe 2,4-9; Lc 19,1-10

«Aquesta festa és la nostra festa. En les altres festivitats dels Sants ens unim a totes les Esglésies. Aquesta festa és la nostra festa. Ens és tan nostra que només nosaltres la commemorem. És la nostra perquè és de la nostra església, i, encara més, perquè es refereix a nosaltres mateixos. No us admiri ni us posi vermell celebrar-vos a vosaltres mateixos. Quina santedat poden tenir aquestes pedres per rendir-les homenatge? Si són santes ho són pels vostres cossos. I no hi ha dubte que els vostres cossos són santificats, perquè sou temple de l'Esperit Sant, i cadascú sap controlar el seu propi cos santa i respectuosament. Podem, doncs, dir que l'Esperit Sant que viu en vosaltres santifica les ànimes, aquestes comuniquen la seva santedat als cossos i aquests a la casa. Déu és admirable en els seus sants, tant en els del cel com en els de la terra. Els té aquí i allà, i en tots realitza meravelles: a aquells els comunica la seva felicitat, i a aquests la seva santedat». (Sant Bernat, Sermó 1,1 Sobre la Dedicació)

Ens acostem avui a Crist, la pedra viva, la pedra angular, la pedra clau que tanca tot l'edifici construït amb les pedres vives que som nosaltres, quan vam entrar o ens incorporem a la construcció d'un edifici espiritual que es realitza i consolida, quan deixem que la pedra clau tanqui tot l'edifici. Ens acostem avui a Crist, ell és la nostra festa.

«Entreu, entreu, aquí el trobareu com encara no el coneixeu, com ell és la vida i la veritat, com vol ser conegut per tots i sobretot per vosaltres» (Joan Maragall).

Perquè un edifici viu, un edifici espiritual, mai està construït d'una vegada per totes. Cal col·locar pedres cada dia. Cada dia necessitem traslladar l'arca amb les seves taules de la Llei. Cada dia és necessari traslladar l'Arca tocant els instruments musicals i cantant himnes.

Diu Salomó: «El Senyor vol habitar en la foscor», un espai de silenci, l'espai del teu cor. Crist, el nou Salomó, ha edificat un espai on habita per sempre el teu Déu. Potser aquesta festa és per tenir més cura del DESIG de Déu, un desig que ens porti a estar més pendents d'aquest espai interior, on habita Déu per sempre. Un desig que suscita el mateix Déu, però que nosaltres hem de cuidar. Escriu sant Agustí: «Déu dilata el desig perquè creixi, i creix perquè arribi a Déu. Déu no dóna una cosa petita que voleu. Déu no dóna alguna cosa del que va fer, Déu es dóna a si mateix, que va fer totes les coses».

El salmista ens inspira, ens il·lumina per tenir cura i estimular aquest desig de Déu: «què n'és d'amable el vostre temple, Senyor de l'univers! Tot jo sospiro i em deleixo pels atris del Senyor: ple de goig i amb tot el cor, aclamo el Déu que m'és vida... Feliços els que viuen a casa vostra, lloant-vos cada dia».

El salm d'aquesta festa és tot un cant per despertar el nostre entusiasme per Déu, per viure desvetllats treballant contra la rutina en el tracte amb Déu. Aclamar, sospirar pel Déu viu. Per un Déu viu en el teu cor. «Un Déu que s'alegra per tu, que dansa per tu com en els dies de festa» com diu el profeta, i et renova en el seu amor. El salmista ens convida a alegrar-nos pel Déu viu. A saltar i gaudir amb el nostre Déu, a entusiasmar-nos amb ell i per ell. Ell posa la primera pedra, la pedra angular; nosaltres hem de continuar la construcció de la casa, de la casa de Déu, de la nostra casa. Aquesta es la nostra tasca preciosa: aixecar en aquest temps que ens dona, i en col·laboració amb Ell un edifici espiritual.

«Senyor de les energies, que amables són les vostres cases! La meva ànima defalleix i es mor de desig a la porta del meu Senyor. El meu cor, el meu cor s'ha estremit d'alegria en el Déu viu... Feliç el qui ha trobat un lloc a casa teva» (Paul Claudel).

En l'encontre amb el Senyor a casa, a casa meva, a casa seva, com veiem en l'encontre de Zaqueu amb Jesús, es desperta un profund entusiasme que primer viu en el seu espai interior, en el seu cor, però l'energia, la força de Déu és tal que es vessa generosament cap a l'exterior. L'energia, la força de Déu ens porta a posar la nostra pedra amb les pedres dels altres per aixecar la casa de Déu. Aquesta és la nostra tasca, el nostre treball primer. Sobre la fermesa de la pedra angular, sobre la saviesa del Crist, aixequem la casa de Déu en aquest temps que ell ens dóna, que coincideix amb aixecar casa, la casa del teu germà. La nostra casa humana.