11 de novembre del 2012

DIUMENGE XXXII DURANT L'ANY (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
1Re 17,10-16; Sl 145; He 9,24-28; Mc 12,38-44

Por o fe. Són dues actituds davant la vida. La viuda de la Bíblia representa la persona necessitada, amb falta de recursos. «No tinguis por», li diu Elies. Oberta a la fe la viuda de Sarepta salva la vida ella i la seva família.

Si creiem que Crist, sacerdot i víctima, ha pres damunt seu els pecats de cadascú de nosaltres, no podem viure amb por. Encara que visquem a «Nova Sarepta», sofrint les conseqüències de la crisis. Si poses la confiança en el Senyor, no et mancarà el seu ajut. L'únic que val la pena és Déu.

Por o fe. Si vius d'aparences vanes, devorant els béns de les persones més indefenses, imitant els mestres de la Llei de l'evangeli, vius en definitiva amb por. Amb por perquè tot és aparença i l'aparença és un engany. «No us fieu dels mestres de la Llei», ens diu Jesús. El viure d'aparença és us parany que tots hi podem caure. Fins i tot en la seva vida el monjo, que «recollit a les seves pròpies cledes, i no a les del Senyor, té per llei la satisfacció dels seus desigs» (RB 1,8). Fins i tot aquells que seuen als primers bancs de les esglésies cada diumenge i que es creuen que són del govern del cel. Tu i jo ningú està exempt de caure en aquest parany.

Jesús però, ens fa girar la mirada: Mira, la viuda pobra de l'evangeli, la qui realment no té res que aparentar. Aquesta dona viu en la realitat, viu la pobresa, però la seva fe en Déu la porta a donar fins i tot allò que necessita per viure. Ella sap millor que els mestres de la Llei qui és Déu, benigne i misericordiós. Sap perfectament de qui es fia. Quina por ha de tenir? Cap. Sap perfectament que l'únic que val la pena és Déu. Per això el poc que té ho retorna a Déu. Ella viu més que ningú la vida en total llibertat. Lliure de tot aferrament disposada a la voluntat de Déu que se sap i se sent acollida a les seves entranyes.

Què lluny estem de vegades d'aquesta intimitat amb Déu? Quan ens costa abandonar-nos a la seva voluntat? Quans entrebancs i rèmores ens impedeixen viure en llibertat, llibertat de fills de Déu? Por o fe. Aparença o realitat. Tu elegeixes la manera de viure. Però recorda, que Crist ha donat la vida per tu. I, que l'únic que val la pena és Déu.