LA CARTA DE L'ABAT

Estimat Cristian,

Quant més conec Déu, més em conec a mi mateix. Quant més aprofundeixo en el meu propi coneixement més em sento motivat a buscar i conèixer Déu. Això em suggereix el paràgraf que recullo de la teva carta: «Voldria que les persones comprenguin el camí senzill que és Déu, i el camí estret que és el conèixer, ja que com més coneixes Déu més t'adones del brut que estàs, t'endinses en una lluita diària, començant amb tu mateix, contra tu mateix; busques sempre la manera d'acostar-te més a Déu, busques sempre que Déu t'il·lumini en el teu pròxim defecte perquè et doni temps a extirpar-lo, i quan ho aconsegueixes ets conscient que per tu mateix mai haguessis pogut fer-ho, sinó que és Déu en la seva infinita misericòrdia que ha vessat la seva gràcia en tot el teu pensament, i això t'ha donat la força de continuar, de tornar a aixecar-te, i d'aconseguir tancar una porteta més del mal que sempre aguaita».

Déu és Déu i l'home no és Déu. Però la veritat de l'home, la veritat de la meva vida es manifesta quan la poso a la llum de Déu. També puc afirmar de Déu que és un do gratuït, que té una naturalesa personal i alhora suprapersonal, que s'ha fet immanent a la vida humana, però alhora transcendeix tot ésser, pensament i desig; és majestat irreductible; és exterioritat, però profunda interioritat i incomprensible; és gràcia i amor crucificat; Misteri que es revela a l'home, però que no deixa de ser-ho, sinó que encara creix com a tal Misteri, ja que té un «excés» sobre tota la creació; no cap en el món ni en el cosmos, però alhora habita en el cosmos i en la consciència de l'home...

El que tu escrius a la teva carta no fa sinó posar en relleu que la tasca que diem que té el monjo com a primordial: «buscar Déu», és una tasca que es demana a tota criatura humana. Tota aquesta lluita diària que demanes per a tota persona és la lluita per la veritat. I seria desitjable que totes les persones comprenguessin allò de transcendental que és aquest camí, aquesta actitud, amb vista a aprofundir en el nostre propi coneixement i simultàniament orientar la nostra vida en la veritat. Què pot haver més important que anar descobrint la veritat, i viure-la?

Jo crec que la veritat de la meva vida, la veritat de tota vida humana està en la persona de Jesucrist. I ell diu amb molta claredat: «per això he nascut i per això he vingut al món: per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu».

Però l'experiència ens diu que no tots busquen la veritat, o bé han après una mala pedagogia en la recerca de la veritat, i busquen «la seva veritat», imatges defectuoses de l'autèntica veritat, camins de la mentida que allunyen de Déu i de si mateix.

El punt de suport de la lluita humana és la nostra pròpia persona, no per atresorar, sinó per edificar una «persona nova» que mai serà factible sinó en la mesura que l'enquadrem en la persona del Crist, veritable «Alfa i Omega, principi i fi», que ens dóna la mesura del veritable horitzó de la nostra existència.

Cristian, viu sempre trepitjant el camí senzill de Déu, un camí que cada dia comença a casa teva, en el teu propi cor. Una abraçada,

+ P. Abat