4 de novembre del 2012

LA VEU DELS PARES


TEXTOS PER AL TEMPS DE DURANT L'ANY
Diumenge 31è durant l'any (Cicle B)

Dels sermons de sant Agustí, bisbe
No ignorem que els vostres cors s'alimenten cada dia amb les exhortacions de les lectures divines i amb la Paraula de Déu. Amb tot, com que desitgem estimar-nos cada vegada més els uns als altres, sento el deure d'entretenir-me una mica amb la vostra caritat sobre l'amor.

Qui vulgui parlar de l'amor no ha de preocupar-se d'escollir lectures que el descriguin d'una manera expressa. No hi ha cap pàgina de l'Escriptura que no parli de l'amor. El Senyor mateix ens ho testimonia i l'evangeli ens ho ensenya. Així, quan van preguntar-li quin era el primer manament de tots els de la Llei, Jesús respongué: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament. I estima els altres com a tu mateix». I perquè no busquéssim res més en les pàgines sagrades, afegí: «D'aquests dos manaments depenen tota la Llei i els profetes». Si tota la Llei i els profetes depenen d'aquests dos manaments, molt més l'evangeli.

L'amor renova l'home, el fa nou. Que la caritat és la porció de l'home nou, ho expressa personalment el Senyor quan diu: «Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres». Si, doncs, la Llei i els profetes, que és tan com dir tot l'Antic Testament, depenen de l'amor, molt més l'evangeli, és a dir, el Nou Testament, des del moment que el Senyor només proclamà com a seu aquest manament: «Que us estimeu els uns als altres». Després d'haver vingut a fer-nos homes nous, el declarà manament nou, i ens prometé una herència nova, una herència eterna.

L'amor és present en tots dos testaments. En el primer, però, d'una forma més velada, i, en canvi, amb el temor més a la vista. En el segon, contràriament, és més evident l'amor que el temor. Perquè com més creix l'amor, més minva el temor. En créixer en l'amor, l'ànima s'allibera del temor, i, en arribar a la plenitud d'aquest alliberament, desapareix el temor. Ho diu l'apòstol Joan: «L'amor foragita el temor».