27 de gener de 2013

LA CARTA DE L'ABAT

Estimada Maria Lluïsa,

El diumenge proper, tercer de durant l'any, l'evangeli recull un text de sant Lluc, que ens ofereix el primer anunci de la Bona Nova de Jesús. Quan comença la primera evangelització. Avui, amb l'Any de la Fe, estem obstinats a portar a terme una nova Evangelització, en una societat difícil, potser més difícil que en temps de Jesús. Encara que això mai no es pot saber amb certesa. A Jesús, de fet, al final el rebutgen i el crucifiquen. Avui també Jesús és rebutjat i crucificat. Potser, això ens podria posar davant d'aquest evangeli de la primera evangelització realitzada per Jesús, i considerar alguns punts que ens puguin donar llum per a la nostra evangelització.

«Jesús ve ple del poder de l'Esperit». Ha estat en el silenci del desert, i ve ple del poder de l'Esperit. «I la seva anomenada s'estengué per tota la regió». Va als seus, a Natzaret, i a la sinagoga com solia fer cada dissabte, com a persona profundament religiosa. I llegeix Isaïes: «L'Esperit reposa sobre meu, perquè ell m'ha ungit ... Avui es compleix aquesta escriptura» dirà més avall. És veritat, arriba a Natzaret precedit per la fama de ser portat per aquest Esperit. A continuació posa en relleu la motivació de la seva vinguda: «portar la bona nova als desvalguts, anunciar la llibertat, retornar la llum als cecs, alliberar els oprimits... Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar». No cal dir que un missatge d'aquest calibre era per despertar l'interès. Per això subratlla l'evangeli: «tots a la sinagoga tenien els ulls posats en Jesús».

Tots miren Jesús. Podríem entendre: tots els que estaven en aquell moment a la sinagoga, i també tot el poble jueu que habitualment escoltava la Paraula de Déu, reunit a la sinagoga.

«Jesús s'assegué». Possiblement mirant aquella gent del seu poble. Ells tenien els ulls posats en Jesús. Es creuen les mirades. Aquest gest és molt important en l'evangelització: la mirada de l'evangelitzador, i la mirada de qui és evangelitzat. L'evangeli subratlla repetides vegades la mirada de Jesús: quan crida els seus deixebles (Jn 1,38), la mirada al Pare (Jn 5,19), la mirada a la pecadora (Jn 8,8), la mirada al jove ric (Mc 10,21), Zaqueu (Lc 19,5), a Pere que l'acaba de negar (Lc 22,61)... I altres més, totes elles de gran interès.

No tots accepten la mirada de Jesús, però Jesús manifesta la força de l'Esperit que mou tota la seva persona i la seva vida, complint aquest anunci primer, com un gest profund, extrem, d'amor que el porta a la Creu. Ell passava mirant, escoltant, fent el bé, en una paraula estimant amb la força del seu Esperit d'amor.

I avui ens preguntem com ha de ser una persona evangelitzadora, i tu m'envies una resposta preciosa que has recollit d'una entrevista a un cardenal: «Una persona evangelitzadora seria aquella que, només veure els seus ulls, sents que et parla i estima com el Crist».

Volem evangelitzar en aquest segle XXI, però no hem d'oblidar que Jesús va venir, per començar, amb la força de l'Esperit. No comença amb programes o projectes, sinó en la solitud del desert, per contemplar en aquest silenci el rostre del Pare. I amb la mirada del Pare en el seu cor, Crist mira la gent que el miren.

Maria Lluïsa, et desitjo moltes estones de silenci per contemplar el rostre del Pare, per mirar, després, a la gent a qui serveixes, des del cor. Des del cor, una abraçada,

+ P. Abat