LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL TEMPS DE NADAL
Epifania del Senyor

Del comentari a l'evangeli segons sant Lluc, de sant Ambròs, bisbe
Sant Mateu ens informa d'un misteri no pas poc important. Sant Lluc, com que ja el va trobar suficientment explicat, va creure que l'havia d'ometre i limitar-se al misteri contingut en la menjadora del seu Senyor, i per això el va passar per alt.

Doncs bé, aquest infant, que tu, per la teva manca de fe, consideres poca cosa, uns mags vinguts de l'Orient l'han trobat després de fer un llarg camí, i ara es prosternen per adorar-lo, l'anomenen rei i reconeixen que ressuscitarà, oferint-li dels seus tresors or, encens i mirra. ¿Què signifiquen aquests dons, ofrena d'una fe veritable? L'or és per al rei, l'encens per a Déu, la mirra per a l'home mortal. Tenim, d'una banda, el distintiu de la reialesa: l'or; d'una altra, el sacrifici ofert a la potència divina: l'encens; i, finalment, els honors d'un enterrament que, en comptes de descompondre el cadàver, el conservarà: la mirra. Quan llegim i escoltem tot això som invitats a fer-li ofrena d'uns presents semblants, perquè també nosaltres «portem un tresor en gerres de terrissa». Si tu no has d'atribuir-te tot el que ets, com si ho tinguessis de tu mateix, ans ho has d'atribuir al Crist, molt més en el Crist has de considerar no allò que és teu, sinó el que és de Crist. Els mags han obert les seves arquetes per oferir-li presents. ¿Vols saber quina bella recompensa n'han obtingut? Se'ls ha aparegut una estrella, però, en arribar al lloc on era Herodes, s'ha ocultat a la seva mirada. Se'ls apareix novament al lloc on hi ha el Crist i els mostra el camí que hi mena. Aquesta estrella és el camí; i el camí és Crist, ja que pel misteri de l'Encarnació Crist és l'estrella, tal com està escrit: «Surt de Jacob una estrella, s'aixeca un ceptre a Israel». Així, on hi ha el Crist, hi ha l'estrella, perquè ell és «l'estel resplendent del matí». La llum mateixa que irradia el Crist és, doncs, el signe que ens l'indica.

Escolta encara un altre ensenyament. Els mags arriben per un camí i se'n tornen per un altre, perquè després d'haver vist Crist i d'haver-lo comprès, se'n van, no en dubtis, molt millors que no havien vingut. Hi ha, de fet, dos camins, un que porta a la mort, i un altre que porta al Regne; el primer és el dels pecadors, i condueix a Herodes; el segon és el de Crist, i mena a la pàtria, ja que això d'ací baix és un exili passatger, tal com està escrit: «Fa massa temps que he de viure amb els qui no volen pau». Guardem-nos, doncs, d'Herodes, el qui reté, per un temps, el poder d'aquest món, i mirem d'obtenir una estança eterna a la pàtria del cel. Si «Crist ho és tot i és en tots», el poble escollit no és l'únic a qui Déu ofereix aquesta recompensa. Ja veus, doncs, que no fou perquè sí, que, entre els caldeus, considerats els més entesos en l'art dels nombres, Abraham cregués en Déu, o que els mags, que conreen les arts de la màgia per atreure's la benvolença de la divinitat, creguessin que realment el Senyor ha nascut a la terra; no fou perquè sí, i és ben de debò que aquests pobles allunyats ens ofereixen un testimoniatge d'autèntica pietat i ens mouen al temor de Déu.

Els mags anuncien el naixement d'un rei; Herodes s'inquieta, convoca els grans sacerdots i els lletrats del poble, i s'informa del lloc on ha de néixer el Messies. Els mags anuncien simplement un rei; Herodes s'informa del Messies: així, doncs, reconeix que aquest Messies és el rei sobre el qual demana informació. Si s'informa del lloc on havia de néixer, és que el Messies havia estat ja prèviament anunciat, altrament, no se n'hauria pogut informar. Oh insensat! ¿Per què no creus en la vinguda d'aquell que veus? ¿Per què no creus en l'adveniment d'aquell que tu mateix afirmes que ha de venir?

¿Qui són aquests mags? ¿No són, potser, els descendents d'aquell Balaam que va profetitzar: «Surt de Jacob una estrella»? Sí que ho són: hereus seus per la fe tant com per la descendència. Balaam va veure una estrella en esperit, els mags l'han vista amb els propis ulls i han cregut. Han vist una nova estrella, mai no vista des de la creació del món; han escrutat el cel i hi han descobert una nova creatura i, tot fressant els camins de la terra, refiats de la profecia: «Surt de Jacob una estrella, un ceptre s'aixeca a Israel», han partit a la recerca de l'home nou, que és el regal de Déu als homes. Han reconegut que aquesta estrella assenyalava l'Home Déu. Han adorat el nadó: segur que no l'haurien adorat si haguessin cregut que era un infant com els altres. El mag ha comprès que aquí acabaven les seves arts i la seva recerca, i tu, ¿no t'adones que tens al davant els dons que Déu et preparava? El mag presenta el seu homenatge a un estranger, i tu, ¿no reconeixes el qui Déu t'havia promès? Ell creu, encara que li calgui renunciar a moltes coses, i tu, que hi surts guanyant, ¿no vols creure?