LA VEU DELS PARES

TEXTOS PARA AL TEMPS DE DURANT L'ANY
Diumenge 3r durant l'any (Cicle C)

Dels sermons d'Orígenes, prevere
(Sobre l'evangeli segons sant Lluc I,6.XXXII: SC 87,108-109.386-393)

«Havent pogut informar-me minuciosament de tot des dels orígens, jo també, il·lustre Teòfil, he decidit d'escriure-t'ho en una narració seguida, perquè coneguis la solidesa de l'ensenyament que has rebut». Hom podria pensar, llegint aquestes paraules, que l'evangeli ha estat escrit per a un personatge anomenat Teòfil. Vosaltres, però, tots els qui m'escolteu, si sou uns homes veritablement estimats per Déu, sou «teòfils», i és per a vosaltres que ha estat escrit l'evangeli. El qui se sap estimat per Déu és fort. Troba el seu vigor i la seva fortalesa en Déu i en la seva Paraula, pot comprovar la solidesa de l'ensenyament que ha rebut i comprendre en Crist el missatge de l'evangeli.

«En aquell temps, Jesús, ple de l'Esperit Sant, se'n tornà del Jordà, i durant quaranta dies l'Esperit el conduïa pel desert, i era temptat pel diable». Però ara, després d'haver lluitat i superat les tres temptacions que esmenta l'Escriptura, «Jesús se'n torna a Galilea ple del poder de l'Esperit». Ple del poder de l'Esperit, sí, perquè acaba de trepitjar la Serp i de vèncer el Temptador en un combat singular. Jesús, doncs, torna a Galilea i la seva anomenada s'escampa per tota la regió.

«Ensenyava en les sinagogues d'ells i tothom el lloava». Compte però, a considerar sortós només aquell auditori del Crist i a jutjar-vos vosaltres mateixos privats del seu ensenyament. Si el que llegim en l'Escriptura és veritat, el Senyor continua parlant avui en aquesta nostra assemblea, i no només en aquesta, sinó en totes les altres aplegades arreu del món per escoltar la seva paraula. I així com Déu, en altre temps, quan cercava profetes que parlessin als homes en nom seu, trobà per exemple Isaïes, Jeremies, Ezequiel o Daniel, també avui Jesús cerca mitjans i instruments adients —i tant de bo que jo en sigui— per transmetre la seva paraula, per tal que el seu ensenyament arribi a tots els pobles i pugui ser lloat per tots.

«I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte anà a la sinagoga, com tenia per costum, i s'aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i trobà el passatge on hi ha escrit: l'Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que ell m'ha ungit». No fou pas per atzar, sinó pel voler de Déu, que Jesús desplegà el volum i hi trobà el passatge que es referia a ell. Si està escrit que «un ocell no cau a terra si no ho permet el Pare i que fins i tot té comptats els cabells» dels apòstols, ¿seria casualitat que hom li lliurés el volum del profeta Isaïes i que hi trobés precisament aquest text que expressa el misteri de Crist: «L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que ell m'ha ungit?»

Considerem, doncs, el sentit de les paraules del profeta i la interpretació que en fa Jesús a la sinagoga aplicant-se-les a ell mateix. «M'ha enviat —diu— a portar la Bona Nova als desvalguts». Els desvalguts, els pobres, designen els gentils. Eren realment pobres, no posseïen res de res: ni Déu, ni la Llei, ni els Profetes, ni justícia, ni cap altra virtut. És per això que Déu l'ha enviat als pobres, com a missatger, «a proclamar als captius la llibertat». En altre temps tots érem captius i el Maligne ens tenia encadenats i subjectats al seu poder. Jesús ha vingut «a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum». ¿Trobaríem un ésser més oprimit i capolat per la sofrença que l'home, abans de ser guarit i alliberat per Jesús? «A proclamar l'any de gràcia del Senyor». Ací, la paraula de Déu expressa un misteri. El futur no es podrà comparar amb aquest temps nostre. Aquest any del Senyor, portador de tota gràcia, serà una realitat insòlita, totalment nova. I tot això ens és anunciat perquè, després de passar de les tenebres a la llum i de l'esclavatge a la llibertat, guarits de totes les nostres ferides, arribem a la plena possessió d'aquest any de gràcia del Senyor.

«Després plegà el volum, el donà a l'ajudant de la sinagoga i s'assegué. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en Jesús». També ara, si voleu, els qui formeu aquesta assemblea, podeu posar els ulls en Jesús, el Salvador. Quan amb la mirada interior del vostre cor contemplareu la Saviesa, la Veritat i el Fill únic de Déu, tindreu, certament, els ulls posats en Jesús. Sortosa aquella assemblea, de la qual diu l'Escriptura que tots tenien els ulls posats en Jesús! Sortosos també vosaltres si teniu els vostres ulls, no els del cos, sinó els del cor, ocupats a mirar Jesús! Quan el mirareu, el vostre rostre irradiarà la seva llum i la seva contemplació, i podreu dir amb el salmista: «El nostre estendard és la claror de la vostra mirada, Senyor!»