9 de març de 2014

DIUMENGE I DE QUARESMA (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè

Funciona el micròfon? Perquè hi ha un veritable problema i és un problema d’oïda molt greu. A qui escoltem? És possible que com els nostres pares fem cas abans a qualsevol serp que passa que a la Paraula de Déu? Tan fàcil és oblidar qui ens ha donat l’alè de vida?

Aquestes tres lectures que hem escoltat composen un retaule. El llibre del Gènesi a una banda, a l’altra l’Evangeli, al bell mig la carta de sant Pau. El Gènesi ens presenta la desobediència, l’Evangeli l’obediència, sant Pau ens presenta a Jesucrist obedient al Pare, el qual ens ha justificat a cadascú de nosaltres en particular.

Cadascú de nosaltres vam rebre la vida, al néixer vam rebre l’alè de Déu. Però, tantes vegades ens hem prostrats als ídols. Ens agrada tastar-ho tot, fer experiències, tindre emocions fortes, de fet la vida pot ser valorada per una consecució d’activitats d’oci. La temptació sempre té alguna cosa d’aparença de bo, de bell i de veritat, però l’aparença és aparença.

La vergonya ens fa tapar-nos amb fulles del primer arbre que trobem. Però, la presència de Crist asseca les fulles de figuera i quedem completament nus cara a cara amb el qui ens salva de tot mal.

El nostre crit en començar la Quaresma ha de ser el de Jesús: Vés-te’n d’ací , Satanàs!

Així, rebrem la visita no tan sols dels àngels per proveir-nos, sinó la presència de Déu en nosaltres.

La joia Pasqual només es pot viure si hem viscut l’ara de la seva preparació, la Quaresma.

Sintonitzem bé doncs les nostres orelles del cor, perquè retornem pel treball de l’obediència a Aquell que ens havíem apartat amb la desobediència (cf. Pròleg Regla de sant Benet 2).

Tenim quaranta dies, però passen volant. Aprofitem el temps amb el pa de l’Escriptura i la taula parada de l’Eucaristia. I quan sortim anem en pau a l’encontre dels més necessitats aquells on es fa present el Crist.