DIMECRES DE CENDRA

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Jl 2,12-18; Sl 50 3-6.12-14.17; 2Co 5,20-6,2; Mt 6,1-6.16-18

«Desperta, és un nou dia,
la llum
del sol llevant, vell guia
pels quiets camins del fum.
No deixis res
per caminar i mirar fins al ponent.
Car tot, en un moment,
et serà pres».

La bellesa del vers d’Espriu ens convida a despertar-nos i caminar. La vida autèntica i veritable és un permanent exercici de despertar-nos i caminar. La bellesa de la Paraula de Déu ens crida: «T’he escoltat a l’hora favorable, t’he ajudat el dia de la salvació. Ara és l’hora favorable, ara és el dia de la salvació».

«Desperta» és el crit del poeta. Tot és efímer. En un moment ho perdràs tot. Et serà pres. Tot és pols i cendra. Desperteu-vos, convertiu-vos, és també el crit de la Paraula de Déu; esquinceu-vos el cor, és el crit quaresmal, el camí per trobar-vos amb Déu, i trobar respostes. Però sobretot, donar la resposta pertinent de la nostra vida. El cristià cal que es negui a si mateix, sigui amb el dejuni o d’alguna altra manera, per posar en clar la seva participació en el misteri de la nostra sepultura amb Crist, per a ressuscitar amb ell a una vida nova, per trobar-nos amb Déu. Això no pot ser merament qüestió d’«actes interiors» i «bones intencions», «menjar peix els divendres» ...

Si la Quaresma ha de portar-nos cap un encontre amb Déu, primer cal escoltar-lo a ell que sap el veritable camí, ell mateix és el Camí:

«Mireu: l’únic dejuni que jo aprecio és aquest: obrir presons injustes, deixar lliures els oprimits, partir el teu pa amb els qui passen fam, acollir a casa teva els pobres vagabunds, vestir el qui no té roba, no tancar-te a la teva pròpia carn. Llavors, esclatarà en la teva vida una llum com la del matí, es curaran les teves ferides, t’obrirà camí la justícia, i per rereguarda anirà la glòria del Senyor. Llavors invocaràs el Senyor i et respondrà. Cridaràs i et dirà: aquí em tens. Perquè jo, el Senyor, el teu Déu, sóc misericordiós» ( Is 58 ).

Aquest és el camí d’una autèntica quaresma. Aquest és el camí de Pasqua. El camí d’un home nou i una humanitat nova. Aquest és un camí de reconciliació, reconciliació o encontre amb Déu, i reconciliació i encontre d’amistat, de fraternitat, de comunió amb els germans, amb qualsevol que al teu costat té necessitat que li donis la mà, o rebis amb el mateix sentiment la seva.

Evidentment, plantejar-se aquest camí és acceptar un esquinçament interior, l’esquinçament que és ruptura del cor. Però només aquesta ruptura pot deixar entrar l’alegria a casa. Només aquest esquinçament del cor deixa entrar el vent purificador de l’Esperit de Déu.

«L’esquinçament del cor de què ens parla el profeta Joel, a l’inici de la Quaresma —escriu Merton— és un “separar-se” de nosaltres mateixos i de la nostra “vetustas”, la "vellesa" de l’ancià cansat per l’avorriment i l’esforç d’una existència indiferent, perquè tornem cap a Déu i experimentem la seva misericòrdia en la llibertat dels seus fills».

Quan ens girem cap a ell, què trobem? Que és graciós i misericordiós, pacient i ric en misericòrdia. Fins i tot ens parla amb les seves pròpies paraules tot dient: «Jo us enviaré tant de blat i de vi, i tant d’oli, que en quedareu saciats, i ja no permetré que us escarneixin els altres pobles» (Joel 2,19). Aquesta esperança és a l’inici del dejuni de 40 dies. Però a la fi tot serà pols. Però la pols enamorada aixeca la mirada a la festa de Pasqua, i espera, tot cantant la simfonia de Mahler:

«¡Ressuscitaràs, sí, ressuscitaràs,
pols meva, després d’un breu descans!
Vida immortal
et donarà qui et va cridar!
Per tornar a florir has estat sembrat!»

«”T’he escoltat a l’hora favorable, t’he ajudat el dia de la salvació”». Ara és l’hora favorable, ara és el dia de la salvació».