DIUMENGE II DE QUARESMA

Institució de lectors i acòlits
Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Gn 12,1-4 ; Sl 32 , 2Tim 1,8-10 ; Mt 17,1-9

«Com jo et podré cantar,
Oh Lluminós, oh tu sol sant?

Tan sols la boca clara i pura,
i qui, Senyor, se t'assembli,
només ell et podrà cantar...»

«Lluminós», és el títol del qual se serveix sant Efrem per parlar de Crist. I així apareix en l'evangeli quan té lloc la seva Transfiguració.

«El seu cos —ens comenta sant Jeroni— s'havia fet espiritual, de manera que fins i tot els seus vestits es van transformar». «En la seva Transfiguració, Jesús és contemplat com a Déu, sense deixar de ser home», escriu Orígenes.

Déu, en encarnar-se, es revesteix de la nostra naturalesa mortal i des de la condició humana anirà manifestant la lluminositat de la seva condició divina, fins a la manifestació de l'home nou a la creu i la plenitud lluminosa de la seva Resurrecció.

Però, en el llindar d'aquesta plenitud de llum que serà la llum del Ressuscitat, Jesús mostra als seus deixebles un avanç, mostrant a través de la carn la riquesa de llum i de vida divines que portava dintre. Esplendor inimaginable de lluminositat, remor de les fonts profundes de la vida.

«Jesús brillava com el sol —escriu sant Agustí— per indicar que ell és la llum que il·lumina tot home que ve a aquest món, mostrant que allò que és la llum del sol per a la carn, Crist ho és per als ulls del cor».

Els deixebles s'hi trobaven bé. O, potser, caldria afirmar que molt bé, ja que fins es plantegen de construir allà dalt com un principi d'urbanització. Oblidaven allò que moltes vegades comentem: en aquesta vida hi estem de pas. Ho comentem, sí, però després no som conseqüents a viure d'acord amb la saviesa amagada en aquestes paraules.

Això ho entén i ho viu a la perfecció Abraham. «El Senyor li diu: “Ves-te'n del teu país, del teu clan, de la teva família, cap al país que jo t'indicaré». I Abraham se'n refia i es posa en camí recolzat en la promesa de Déu. No li serà fàcil viure en la seva condició de pelegrí. Trobarà unes circumstàncies exteriors que li posaran obstacles forts, però que mai li prendran la confiança en Déu. Altres circumstàncies, o situacions, posaran a prova la seva capacitat d'escolta i l'ajudaran a purificar el cor. D'aquesta manera Abraham és un referent principal per a la nostra vida de fe, la nostra vida de pelegrins que passem per aquest món cap a la casa del Pare. Tot va passant. Tots passem... Com vivim nosaltres aquest pas?

Jesús no es queda en la seguretat de casa, dels seus, de la muntanya... els convida a baixar i a seguir el camí de Jerusalem, el camí de la creu, a beure el calze fins a l'última gota. Jesús té molt clar el seu camí en aquest món: «he vingut a aquest món per servir i donar la vida per tots». Jesús en donar la vida des de la força i la generositat de l'amor la torna a recobrar, «treu el poder a la mort i amb la Bona Nova de l'Evangeli fa resplendir la llum de la vida i de la immortalitat».

Aquest és el misteri del Lluminós, Crist, el nostre Mestre, que ens suggereix el camí, com canta l'antífona d'entrada: «busqueu la meva presència». És la invitació que podem escoltar cadascú en el nostre cor si estem habituats a escoltar en profunditat.

Aquesta presència serà una realitat si vivim tots el que ara es demana de viure a aquests dos germans nostres que rebran els ministeris de lector i acòlit: «meditar assíduament la Paraula de Déu, comprendre-la i anunciar-la amb fidelitat, perquè visqui al cor de els homes».

Però no n'hi ha prou d'escoltar la Paraula com la senten els apòstols a la muntanya: «Aquest és el meu Fill estimat, escolteu-lo». Cal baixar de la muntanya, seguir el camí i ser assidus a «alimentar-nos amb el Pa de vida, compartir-lo i distribuir-lo als germans, i així créixer en la fe i en l'amor per edificar l'Església».

En una paraula: viure l'eucaristia aquí al voltant de la taula de l'altar, contemplant l'amor que es lliura, i projectar després aquesta eucaristia, aquest amor, a la vida concreta de cada dia, vivint aquest mateix amor que es lliura, amb l'alegria al cor de Crist, el Lluminós.