30 de desembre de 2015

DIA VI DINS L’OCTAVA DE NADAL

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Solius, Valldonzella, 30 desembre 2015
1Jo 2,12-17; Sl 95,7-8a.8b-9.10; Lc 2,36-40

L’obra de la redempció ha començat embolcallada per un silenci tranquil, quan la nit no toca a la meitat de la seva cursa. En la meitat d’una altra nit el misteri de la redempció assolirà la seva plenitud, Crist vencerà la mort i ens donarà la vida alliberant-nos, mentre el silenci tranquil embolcalli la nit santa de la Pasqua.

La redempció és una tasca discreta, sense grans escarafalls, viscuda sovint en solitud, com Maria viu la nit de Nadal. Malgrat tot no manquen auguris sobre el futur d’aquest infant per part de Simeó i d’Anna, alguns dels quals ja apunten vers el sofriment de la mare, Maria, sempre discreta, amatent i amorosa i observant dels preceptes rituals amb Josep el seu espòs.

L’Església ens posa en paral·lel aquets dies els textos que parlen dels primers anys de vida de Jesús i la primera carta de sant Joan. Així ens adonem que el Fill de Déu ha vingut al món, s’ha fet home, per adreçar-se a tots, pares, joves i fills; ha vingut per dir-nos que l’autèntic sentit de la vida, allò que l’omple, és acomplir la voluntat del Pare, aquesta és l’única cosa que dura sempre, mentre que tota la resta, allò que ve del món, esdevé fugisser quan no un obstacle per estimar el Pare. Aquest noi que creixia fort, que era entenimentat i tenia el favor de Déu ha vingut del Pare, no del món, per donar testimoni del Pare i al Pare tornarà; però fent-se home ens ha obert les portes de la casa del Pare, ens ha fet fills de Déu, ens ha fet partícips de la divinitat.

El gran misteri del Nadal que celebrem durant aquets vuit dies, és l’encarnació del Fill de Déu. Ell s’ha fet un dels nostres, com nosaltres, llevat del pecat, per mostrar-nos així que rere cada home i cada dona hi ha l’empremta de Déu. Fent-se home ha reivindicat la participació en la divinitat dels homes i dones.

Quan Anna, servidora de Déu, lloa Jesús i en parla als qui esperen l’alliberador d’Israel, Déu no és proclamat pels grans mestres de la llei sinó per una humil profetessa que serveix Déu nit i dia amb una vida plena de senzillesa i de pregària. Déu ens convida a viure la nostra fe amb aquesta mateixa senzillesa, ens hi convida també sant Benet, quan ens diu que «per la humilitat el monjo arribarà tot seguit a aquella caritat de Déu que, en ser perfecta, foragita el temor, i, gràcies a la qual, tot allò que abans observava no sense temença, ho començarà de complir sense cap esforç, com naturalment, pel costum» (RB 7,67-68). Aleshores un silenci tranquil embolcallarà la nostra vida.