LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE SANTA MARIA, VERGE

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Gn 3,9-15.20; Sl 97,1.2-3ab.3c-4; Ef 1,3-6.11-12; Lc 1,26-38

Com pot ser això? Ningú com Maria no ha conegut la profunditat del misteri de Déu fet home. Ella ha esdevingut la digne mansió del Fill de Déu. Maria va perdre la por i en perdre-la acollí en el seu si a qui ens havia de redimir, esdevenint així arca de la nova aliança, temple de la misericòrdia encarnada de Déu. El secret de la innocència de Maria, de la nascuda inmaculada, és la seva disponibilitat davant de la voluntat de Déu. Maria és la qui diu sí, la qui obre el seu cor i acull l’amor de Déu en el seu ventre.

Maria resta primer torbada, pensativa per intentar tot seguit comprendre el que succeeix. «Per què trigués? De què tens por? Creu, manifesta-ho, disposat a acollir» li diu sant Bernat.

Aleshores Maria esdevé una dona coratjosa, valenta, que no es fa enrere sinó que acull la voluntat de Déu i acollint-la ella esdevé temple de l’Esperit Sant.

Maria diu si. Acull la voluntat de Déu meditativa, contempla la Paraula que rep i esdevé així imatge de l’Església que té la Paraula de Déu per aliment. Maria acull la Paraula encuriosida per com ha d’esdevenir allò que se li ha anunciat. No dubte, no pregunta per què, sinó com, i se li anuncia que serà mare d’una manera diferent a totes les altres mares, d’una forma excepcional, com excepcional és el Fill que naixerà.

Dient si, acceptant la voluntat de Déu, acceptant de rebre en el seu si la Paraula de Déu, Maria esdevé Mare de Déu, mare de la humanitat i porta de la salvació. Maria diu si, si a la redempció, si a la llibertat dels homes. Maria ens obre la possibilitat d’esdevenir sants, irreprensibles als ulls de Déu, fills de Déu pel fruit del ventre de Maria.

Per Maria que ha estat destinada a ser lloança de la grandesa de Déu se’ns han obert les portes de la esperança que és Jesucrist, el Senyor; per ella i gràcies a ella, els pobles podem contemplar la salvació  perquè l’amor guardat fidelment en el ventre de Maria ha sigut la nostra salvació.

Maria es torba, Maria medita, Maria accepta, Maria acull. Escriu sant Joan Pau II que Maria professa per damunt de tot l’obediència de la fe, abandonant-se al significat que, a les paraules de l’anunciació, donava aquell de qui provenien: Déu mateix.

Maria essent inmaculada rebé l’àngel, en rebre l’àngel es torbà, en torbar-se medità; meditant acceptà, acceptant acollí la misericòrdia d’aquell que essent Déu s’encarnà, que encarnant-se es feu home, que fent-se home ens salva.