Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
Davant de Déu, el desig. El desig de l'home un fill, una descendència. El desig de Déu un consagrat. Dos pares, dos mares, dos fills desitjats, l'estèril engendra. La pregària, el silenci, la consagració al Senyor és font de relació estreta amb Déu. El voler de la persona humana és un, però el voler de Déu és do, gràcia i misericòrdia.
Viure per a Déu és acceptar la seva voluntat, acceptar l'esterilitat, acceptar el do de Déu, la gràcia del do de Déu, la misericòrdia que Déu sap desenvolupar en la realitat humana.
De vegades som incrèduls, no veiem senyal de l'amor de Déu en les nostres vides. De vegades la por s'apodera de nosaltres, quan de fet només ens cal deixar-nos guiar per la voluntat de Déu.
Nosaltres davant d'aquests fills desitjats, Samsó i Joan, que preparen la vinguda del Messies, rebrot de Jessè que ve a alliberar-nos, també hi podem entendre que és ara tasca nostra i treball de fe, d'esperança i d'amor, de ser consagrats del Senyor per preparar el camí cap al Crist. Perquè el nostre testimoni de vida és per a mostrar als altres el camí que hi porta, la ruta cap al Crist. Crist que ens espera amb desig com a salvador que és de tots.