NADAL DEL SENYOR

MISSA DEL DIA

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Is 52,7-10; Sl 97; He 1,1-6; Jo 1,1-18

En diverses ocasions i de moltes maneres Déu ha parlat. Ara però ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill. La Paraula s’ha fet carn, Déu ha restaurat així la dignitat de la naturalesa humana de manera admirable. Com diu sant Agustí, per tu Déu s’ha fet home, s’ha fet home per tots i cadascun de nosaltres. Quin Déu més gran aquest que es fa home, feble com nosaltres. La Paraula s’ha revelat en qui és la Paraula, s’ha encarnat en l’home Jesús. La Paraula s’ha atansat a nosaltres, se’ns ha donat a conèixer, se’ns ha fet propera, s’ha fet home, s’ha revelat. La revelació de Jesús fa present tota la plenitud de Déu i la fa present ara i aquí, entre nosaltres. El misteri de la redempció que comença en el misteri de l’encarnació és sempre temps present, no és mai passat ni futur. En la història humana hi ha etapes, temps diversos, però en l’àmbit de Déu tot és present, en el seu àmbit no hi ha mesures ni escletxes. L’àmbit de Déu és la plenitud total amb un començament que sempre comença i que alhora no té començament.

En la història de la salvació des del punt de vista humà, Déu s’ha revelat en diverses ocasions i de diverses maneres; ho ha fet també per boca dels profetes, però ara, arribada la plenitud de la revelació, Déu ha parlat a l’home en la persona del Fill. Aquell qui ja existia al principi, que era amb Déu i pel qual tot existeix, aquell qui dona vida, aquell qui és la llum dels homes, aquella llum que cap foscor no pot apagar, aquella llum que és la llum veritable.

La Paraula és contemplada pel quart evangeli com la qui, estant al costat de Déu, es fa carn i retorna al Pare, portant amb ell la nostra humanitat, que ha assumit per sempre. La Paraula surt del Pare i torna a Ell i entretant s’ha presentat davant nostre com el narrador de Déu, com l’exegeta del Pare. Paraula definitiva i eficaç que ha sortit del Pare i ha tornat a Ell, acomplint de manera perfecta la seva voluntat. Com ens diu la Carta als Hebreus Ell és resplendor de la gloria de Déu i empremta del seu mateix esser.

Aquest és el centre del misteri del Nadal, Déu, que ningú no ha vist mai, s’ha deixat veure per mitjà del Fill, que estant com està al si del Pare, és qui l’ha revelat. Déu se’ns apropa, és fa un dels nostres, i alhora és Déu ja que en el Fill  resideix corporalment tota la plenitud de la divinitat. En aquesta humil menjadora hi ha tota la plenitud de Déu, hi ha Déu mateix. Ara d’un cap a l’altra de la terra veuran la salvació de Déu, ara tothom ha vist la salvació del nostre Déu. El salvador del món ha nascut avui per nosaltres i així ens ha fet néixer a la vida divina, avui nosaltres hem nascut, hem nascut a la divinitat per gràcia del Fill de Déu fet home.

També a nosaltres Déu ens parla en diverses ocasions i de moltes maneres. Ara fent-se home i fent participar l’home de la condició de fill de Déu ens mostrà el seu rostre en cada home i en cada dona. Avui recordem com Déu s’ha fet un de nosaltres, Déu s’ha fet home per tu i per mi, perquè en cadascun de nosaltres siguem capaços de reconèixer l’empremta divina, de reconèixer-lo a Ell.