FUNERAL DE SOR POBLET

MONJA DE VALLDONZELLA

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Monestir de Santa Maria de Valldonzella
Sv 3,1-9; Salm 41; Mt 25,1-13

Ells han trobat la pau, ens diu el llibre de la saviesa. Preguem perquè la nostra germana Poblet hagi trobat ara la vertadera pau, com les verges prudents; aquella pau que no acaba, que dura eternament. Com les ànimes dels justos la seva partença és tinguda per un mal, ens omple de tristor, sentim el buit de la seva absència; però alhora ens fa reviure, sobretot en les seves germanes de comunitat i en la seva família, tants de records que ens porten el regust de la dolçor del seu amor. La mort dels qui ens han estimat i hem estimat no ens deixa el cor buit, ens l’omple d’esperança.

Sor Poblet com diu l’apòstol Pau ha lliurat un bon combat, ha acabat la cursa, ha conservat la fe. Ha lliurat un bon combat al llarg de setanta-cinc anys de vida monàstica viscuts amb sinceritat, amb entrega i, sobretot, amb amor al lloc i a les germanes. La seva vida ha estat una vida viscuda en plenitud, lliurada a la pregària i al treball i ara el Senyor l’ha trobat amb la torxa encesa, a punt per seguir-lo en aquest darrer pas que ens porta a una vida de plenitud i eternitat.

Sor Poblet ha viscut la seva vida monàstica en paral·lel a la vida del monestir de Poblet, una comunitat en la que celebrem ara els setanta-cinc anys de la represa de la vida monàstica. Mentre transcorrien aquests setanta-cinc anys de retorn a la vida a Poblet, aquí en aquesta estimada comunitat de Valldonzella Sor Poblet esdevenia un signe de l’amor que ha unit aquestes dues comunitats, Valldonzella i Poblet, i un exemple de l’aixoplug i l’escalf que el nostre monestir va rebre en aquells anys difícils inicials per part de la vostra comunitat. Sor Poblet en prendre aquest nom per iniciativa del nostre prior restaurador, el Pare Rosavini, ha estat com una petjada constant de la nostra comunitat en la vostra comunitat, un nexe viu de comunió entre ambdós monestirs. Ara les nostres comunitats es dolen de la seva marxa, però segurs per la fe, preguem que Déu li doni una felicitat immensa perquè havent-la posat a prova la trobi digne d’Ell.

L’espòs ha vingut a cercar a  Sor Poblet a la matinada, i ella tenia la torxa encesa, estava a punt des de feia anys, s’havia anat preparant per aquesta trobada amb l’espòs en el dia a dia d’aquesta comunitat i ara preguem perquè hagi entrat ja a la festa Aquesta trobada amb l’espòs era el seu somni i somiant el somni se li ha transformat en realitat. El Senyor que canvia la foscor de la mort en l’albada de la vida; Jesucrist, l’espòs, que destruí la mort i ressuscitant ens tornà la vida; s’ha emportat la nostra germana Poblet lluny dels perills i les angoixes d’aquest món i ara demanem a Déu que la porti al lloc del repòs i de la pau i l’aculli amb el mantell de la seva immensa misericòrdia.