Homilia predicada per fra Lluís Solà
Jm 3, 13-18; Sl 18, 8. 9. 10. 15 (R.: 9a); Mc 9, 14-29
Aquests dies passats, a un monjo de la nostra comunitat li ha entrat un virus informàtic maligníssim a l'ordinador. La primera cosa que ha fet, el virus, ha estat bloquejar i desinstal·lar la impressora, un dels principals mitjans de comunicació que té l'ordinador amb l'exterior. Després, imparablement, el virus ha anat infectant tots els arxius executables, fins al punt d'impedir el funcionament de qualsevol programa. Com a primera mesura dràstica ha calgut desconnectar l'ordinador de la nostra xarxa domèstica per prevenir el contagi dels altres ordinadors connectats, i, com a segona, formatar tot el disc dur infectat.
La gelosia, el zel amarg que s'esmuny en el nostre cor i que és causa de «rivalitats, de pertorbació i de maldats de tota mena», és, germans, com aquest virus informàtic de la paràbola de l'ordinador. Quan la gelosia infecta els «arxius» de la nostra ànima, és a dir, els nostres sentiments i emocions, els nostres desigs i impulsos, les nostres motivacions, allò que ens mou a voler, a parlar i a actuar, bloqueja tots els ponts de comunicació que tenim amb l'exterior, tots els ports, per continuar amb el símil de la informàtica, que ens permeten d'establir sanes i enriquidores relacions interpersonals. La gelosia és amarga, en efecte, com el fruit enverinat de la mort, i ens tanca en nosaltres mateixos, ens impedeix de veure la nostra pròpia realitat i la dels altres tal com és: senzilla, oberta sempre, sempre, a la bondat, a aquella espurna de bondat que tots portem a dins. La gelosia ens porta a veure-ho tot des del prisma de la negativitat, de la fatalitat, del pessimisme, ens torna desconfiats, malhumorats, ens aïlla, i pot fer-nos molt de mal, fins al punt de destruir-nos, i fins al punt d'infectar la resta de persones amb les quals convivim, com en la paràbola de l'ordinador infectat que hom va haver de posar en quarantena i reformatar des de zero. La nostra ànima, però, no ho és de reformatable! Tot el que vivim, fem i diem, la va afaiçonant i la va deixant tal com serà el darrer dia.
Avui, la reflexió de la carta de sant Jaume, sempre punyent i concret, arrelat en la realitat, ens ateny a tots, és una paraula per a tots nosaltres, per a la nostra comunitat, per a tu i per a mi, ara i ací, en aquest moment concret que vivim, i tots hauríem de mirar-nos en el mirall d'aquesta paraula, íntegra, completa, perfecta, pura, portadora de goig i de llum, com meditava el salm de la Torà que hem cantat. Aquesta paraula, aquesta saviesa, que és expressió de la misericòrdia de Déu, de la qual no hem de desesperar mai, és l'únic antivirus eficient que pot prevenir-nos contra el contagi de la gelosia i de l'enveja, que estan sempre a l'aguait per esmunyir-se en les nostres ànimes.
