Homilia predicada per fra Lluís Solà
Jm 5, 9-12; Sl 102, 1-2. 3-4. 8-9. 11-12 (R.: 8a); Mc 10, 1-12
Quan era estudiant a Montserrat, els alumnes vàrem tenir la sort de poder assistir a unes classes sobre judaisme impartides per un professor jueu sefardita, argentí, establert actualment a Barcelona, Mario Saban. En un dels col·loquis va sortir, precisament, el text evangèlic d'avui, i recordo que jo vaig dir que en aquest cas es tractava d'un ensenyament clar, que no admetia discussió ni interpretació. Encara em sembla que el veig, responent a la meva intervenció, cofat amb el seu solideu (la kippà) i embolcallat amb el bonic mantell litúrgic (el talit), perquè així ens impartia les classes, en clima de pregària, com si fóssim a la sinagoga.
Sí, de la Sagrada Escriptura, i també el Nou Testament és Sagrada Escriptura, en podem fer una lectura rígida, tancada, legalista, que s'anomena «halàkika», del terme «halakà», que vol dir «interpretació de la Llei». O bé una lectura oberta, dialogal, sapiencial, que s'anomena «haggàdica», d'«haggadà», que vol dir «paràbola», «conte», «narració». L'estil de Jesús, el Jesús de les paràboles, era «haggàdic», obert, imaginatiu, gens legalista.
En el cas d'avui, la lectura «halàkika» del passatge evangèlic pot portar fàcilment a establir unes normes rígides, poc humanes i poc evangèliques, en l'ordenament de la disciplina sobre el sagrament del matrimoni, que tinguin poc en compte la persona concreta situada en el seu context. La lectura «haggàdica», en canvi, ens permet d'endinsar-nos pels paisatges meravellosos de l'amor humà plantejat per Déu mateix com una proposta per a viure la nostra pròpia història, inscrita en l'àmbit de la seva Aliança. El problema d'avui, germans, que Jesús planteja de forma «haggàdica», fa la impressió d'haver estat interpretat i resolt «halàkikament» pel redactor del text, certament posterior a Jesús. I fa la impressió, també, que en la seva predicació, l'Església prefereix moltes vegades aquesta interpretació «halàkika». Fa la impressió, en alguns casos, que li interessa més dictar normes segures, fixar doctrines, que no pas ajudar a créixer les persones en la llibertat interior, la llibertat dels fills de Déu.
Demanem-li, al Senyor, obertura i tendresa: obertura per a interpretar la seva Paraula a la llum d'aquesta mateixa Paraula, i tendresa per a portar-la amb amor com a ungüent per a les nafres coents de la humanitat.
