Missa de la Vigília
Homilia predicada pel P. Maties Prades
Estimats germans i germanes,
La Seqüència, que cantarem a la Missa de demà, amb un to de súplica confiada, expressa el nostre desig de vida. Veniu, oh Sant Esperit, amb un raig de llum divina. Quan el món ofereix la dansa de la confusió, quan cal més imaginació per solucionar els problemes, quan no acabem de comprendre la nostra estimada Església... necessitem valor i coratge. Aleshores podem cantar, amb humilitat, des de la nostra realitat: Pare dels pobres, veniu, deu-nos els dons que teniu, oh Sol que el cor il·lumina. La Litúrgia de l’Església ens endinsa de ple en aquesta gran solemnitat, on trobem connexions evidents amb els passatges de Nicodem i de la Samaritana. «Naixeran rius d’aigua viva de l’interior del qui creu en mi», diu Jesús. Aquesta expressió fa referència a la fertilitat de l’aigua, lloada per la Bíblia. L’Aigua Viva no solament apagarà la set dels qui acudeixen a Déu amb fe, sinó que els donarà una gran fecunditat en mèrits espirituals: com una font que brolla del seu interior amb bones obres que sembren el bé. Afegeix l’Evangeli que acabem d’escoltar: «Deia això referint-se a l’Esperit que havien de rebre els qui creurien en Ell».
La set d’espiritualitat de l’home contemporani ens empeny a precisar conceptes. Actualment es parla molt de vibracions i d’energia. El significat bíblic de rûah o pneûma és el de vent, respiració, aire i alè; que són signes de vida, ànima i esperit. El do de l’Esperit als deixebles, segons la descripció dels Fets dels Apòstols, tingué un element visible: unes llengües de foc i el vent impetuós que féu trontollar la casa. El do de l’Esperit es fa visible en les persones que reben la seva força. Oh divina Claredat, visiteu la intimitat del cor que ja us ansia. El primer diàleg entre Déu i el món té lloc en la creació. I la relació amb Déu continua per l’acció de l’Esperit que ens fa recordar les Paraules de Jesús, i que aviva el sentiment que som fills de Déu. Per això, cada Pentecosta és l’aniversari de cada cristià que vol respondre, amb la seva vida, als dons que ha rebut del Senyor. «Ja que l’Esperit ens dóna la vida, deixem-nos guiar per l’Esperit» (Ga 5, 25). Necessitem, germans, l’ajut de l’Esperit que mou el cor i el converteix a Déu; que també obre els ulls i l’enteniment per veure quin ús fem dels dons que hem rebut.
Continuem amb la seqüència: Tot el que no és net renteu; tot el que ja és sec regueu; cureu tota malaltia. En tot hi ha un desgast i les persones tenim límits: els entusiasmes primers poden veure’s ofegats, el desencís ens pot cobrir com una densa nuvolada que impedeix contemplar la claror del sol, la panoràmica social és desconcertant perquè s’ha creat un «paradís artificial» sense prevenir les conseqüències i la insatisfacció creada. No hem de perdre la confiança en Déu i la seguretat en nosaltres mateixos. Cal mirar i contemplar el Senyor, que no ha tingut la darrera paraula en l’Ascensió, sinó que continua manifestant-se en una interminable Pentecosta: «Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món», «Faré venir damunt vostre l’Esperit que el meu Pare ha promès».
Ens trobem convocats i units per l’Esperit, i acompanyats per Maria, la Mare. Ella va dir: «Feu el que Jesús us digui». Avui la celebració de l’Eucaristia ens invita, de manera més intensa, a escoltar el Senyor, per veure què hem de fer i de quina manera. Ell ens il·lumina amb una nova llum per actuar de manera sempre renovada: és com un far que orienta les naus durant la nit; és també com la llum del dia que il·lumina, escalfa i permet de contemplar el gran regal de la Creació, que Déu ha posat a les nostres mans i que nosaltres hem d’estimar i respectar. Pentecosta és, doncs, la gran festa d’acció de gràcies.
«Veniu, oh Sant Esperit, amb un raig de llum divina»
