Homilia predicada pel P. Maties Prades
Jr 23, 5-8; Mt 1, 18-24
Estimats germans i germanes,
Jeremies pronuncia una profecia plena d’esperança. Déu continua confiant en el seu poble, continua oferint-li la salvació: “Faré germinar un rebrot legítim del llinatge de David... El seu nom serà: El Senyor-és-el-nostre-bé”. Un àngel digué: “Josep... li has de posar el nom de Jesús”. A la Bíblia, el nom defineix la persona. Jesús, en hebreu, significa “Déu salva”. Si unim ara els significat dels dos noms, llegirem: El Senyor és el bé que salva, és Déu salvador. Però Ell necessita la nostra resposta: quan fem el bé col·laborem amb Jesús en la seva obra salvadora. Encara que de vegades tenim por, hem de confiar com Maria i Josep. Es fa difícil comprendre els designis i la voluntat de Déu, tan com no identificar la voluntat de Déu amb la nostra. La llei escrita sobre paper, o sobre taules de pedra com la de l’Antiga Aliança, és prou fàcil de comprendre. Però la escrita en el cor requereix un procés de conversió llarg i no sempre fàcil perquè ens aferrem massa a les tendències del nostre “jo”. Déu resideix i es troba bé dins d’un cor purificat i generós. “Feliços els nets de cor: ells veuran Déu” (Mt 5, 8). Sí, feliços, perquè ja en aquesta vida gaudeixen a la presència del Senyor i coneixen els seus camins!
Si el nostre cor estima Déu, confiarem en Ell. I si no ho comprenem tot, sabrem el que és bo per a nosaltres; i que el Senyor ens assigna un paper discret i humil, però que sempre és important si està fet amb amor. Josep tenia un gran dubte, no perquè no es fiés de Maria ni perquè ignorés el que havia passat. No acaba de comprendre quin és el seu paper en aquest misteri de la salvació. En un somni se li diu que a ell també se’l necessita. I llavors, Josep accepta amb totes les seves conseqüències. Total disponibilitat. Sense pensar-s’ho massa, sense postures heroiques, sense preguntes, obeeix els plans de Déu portat per un gran amor. Un gran exemple, el de Josep, per a tots nosaltres, que no comprenem ni la meitat ni molt menys, que no les tenim totes, però que sabem esperar amb paciència perquè confiem que Déu mateix és l’única paga. Nosaltres continuem fidels perquè Jesús és dintre del nostre cor, com era present dins la llar de Josep i de Maria.
Visquem amb esperança. Falten pocs dies per al Nadal. L’esperança està unida al compromís de la fe i a l’actitud d’estimar. El Déu de l’esperança omple la nostra fe d’alegria i de pau; la seva presència ens fa viure esperançats (cf. Rm 15, 13). Preguntem-nos avui per què perdem sovint l’esperança si Jesús ens ve, ens cerca i ens espera. Advent serà un temps de salvació i d’esperança si, com Maria, sabem esperar Jesús plens d’amor; i si, com Josep, la nostra espera no es limita als grans programes i projectes, sinó a preparar la nostra casa, la nostra vida, per tal que Jesús visqui dignament dins nostre. Que aquesta Eucaristia ens ajudi.
