Sant Francesc Xavier
Homilia predicada pel P. Francesc Tulla
Celebrem avui la memòria de sant Francesc Xavier, el jesuïta apòstol i missioner del país del sol naixent. Pertany a la raça dels conqueridors d’imperis, però, mentre que els conqueridors partien per a plantar els seus estendards dels reis d’Espanya i Portugal en el Nou Món i en les illes del Pacífic, ell va optar, seguint a sant Ignasi de Loiola, pel servei del Rei etern. Francesc va néixer al Castell de Xavier, al regne de Navarra, l’any 1506, i es va unir al primer grup dels companys d’Ignasi mentre estudiava a París, l’any 1534. El 1541, fou destinat per sant Ignasi per a la missió de les Índies portugueses, on, al llarg d’onze anys de treball, en els quals l’oració i la penitència tindrien la mateixa importància que la predicació, aquest missioner recorreria desenes de milers de quilòmetres amb el fi d’anunciar la Bona Nova a l’Índia (anys 1542-43, 48, 51-52), a Ceilan (anys 44-45), a les illes Moluques (anys 45-47) i al Japó (anys 49-51). Hagués volgut comunicar a tots els joves cristians la mateixa passió per la glòria de Déu i per a la salvació de tots els homes que l’havia portat a ell mateix a terres llunyanes: «Em venen desigs d’escriure a la Universitat de París —li confià a sant Ignasi— per a dir-los-hi quants milers i milions de pagans es podrien convertir si hi hagués operaris». Francesc morí a l’illa xinesa de Sanxao, a les portes de la Xina, l’any 1552.
La litúrgia d’Advent, a fi de preparar-nos per a la trobada amb el Senyor, que serà al Nadal, ens ha ofert la imatge del banquet messiànic, en el qual, des dels profetes (primera lectura) fins a l’Apocalipsi, està sempre present en la Bíblia: serà el banquet al que convida el Rei a tots els desvalguts, donat que els primers invitats se n’han excusat d’assistir-hi; o l’àpat de les noces de l’Anyell, mitjançant el qual aconsegueix l’Església la seva bellesa. Banquet futur que Crist va prefigurar en la multiplicació dels pans (a l’evangeli), i la qual anticipació ens l’ofereix l’Eucaristia.
A la primera lectura, el Senyor ens ha dit que disposarà un festí per a tots els pobles i eixugarà les llàgrimes de tots els rostres. I és que en l’apocalipsi del llibre d’Isaïes (cap. 25, 6-10a), se’ns anuncia el banquet messiànic, al qual seran invitats tots els pobles. I suposarà la victòria sobre la mort i proporcionarà la felicitat al món sencer.
Mentre que a l’evangeli (de Mateu, cap. 15, 29-39) hem vist com Jesús curava molts malalts i multiplicava els pans, o sigui que en multiplicar Jesús els pans per a donar de menjar a la multitud famolenca que el seguia, anunciava la proximitat del banquet messiànic, la qual anticipació –com ja s’ha apuntat- l’és l’Eucaristia.
I acabem amb les oracions de la missa, que són pròpies del sant, on, a la col·lecta, ens ha fet demanar «que els cors dels vostres fidels creixin en el zel de propagar la fe i que arreu la vostra Església s’alegri amb una nombrosa fillada». A l’oració sobre les ofrenes, ens ha dit que «nosaltres, donant un bon testimoniatge de l’evangeli, ens afanyem cap a vós amb els nostres germans». I, al postcomuni, en què, «vivint més d’acord amb la nostra vocació, assolim amb ell el premi dels bons treballadors de l’evangeli». Que així sigui. Amén.
