Missa de la Nit
Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Is 9, 2-7; Sl 95, 1-3.11-13; Tt 2, 11-14; Lc 2, 1-14
Que em besi amb besos de la seva boca!, aquest crit del profeta, expressió d’un viu i profund desig, s’ha complert, ha tingut resposta per part del Senyor.
I es compleixen les paraules del profeta Isaïes: el poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum. Els heu omplert de goig, d’una alegria immensa. Es compleixen les paraules de sant Pau: S’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes.
L’àngel del Senyor torna a dir-nos aquelles paraules que van omplir de llum la nit de Betlem: No tingueu por: us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui us ha nascut un salvador, trobareu un nen en una menjadora.
Que em besi amb besos de la seva boca! Jo he vist resplendir sobre meu el seu rostre; jo he percebut la seva alegria; jo he tingut l’experiència de com els seus llavis destil·laven la gràcia.
Has fet aquesta experiència? Si? Canta al Senyor, beneeix el seu nom. Conta la seva glòria, conta els seus prodigis... No has fet aquesta experiència? Desitja el bes de la seva boca.
«El bes és una unió dels cossos, externa, afectuosa, signe i estímul d’una unió interior. El bes se serveix de la boca i cerca, mitjançant un intercanvi mutu, l’íntima unió, no únicament dels cossos sinó de les ànimes. Avui, en la celebració d’aquest misteri de Nadal, el Crist-Espòs ofereix a l’Església, la seva esposa, a la humanitat, el bes del cel, quan, el Verb encarnat, l’atreu cap a Ell, en una unió tan íntima que es fa u amb ella, Déu fet home, home fet Déu, o Déu humanitzat, home divinitzat. És el bes que ofereix a l’ànima fidel, la seva esposa, a la humanitat, i li deixa una alegria personal inundant-la de la gràcia del seu amor. Atreu cap a Ell el seu esperit, i li infon el seu, per formar un únic i un sol esperit» (Guillem de Saint Thierry, Comentari sobre el Càntic dels càntics, SC 82, Paris 82, p. 113).
Has fet aquesta experiència? Doncs, canta al Senyor, beneeix el seu nom. Conta la seva glòria, conta els seus prodigis... No l’has feta? Desitja el bes de la seva boca. Desitja la seva abraçada, el bes de Déu. Diu una cançó: Déu espera que l’home torni a ser nen, per rebre’l en el seu si. Però l’home perd el camí tot desitjant volar. La veritat és a baix! Això és quelcom que els homes no aprenen mai. Cal volar baix, perquè a baix hi ha la veritat... (F. Cabral).
Però els homes no aprenen mai, i desitgen volar alt, el vol que dóna el poder, el vol que dóna els diners, o el vol que dóna el desig de ser més que l’altre. I així ens situem tots en l’àmbit de dues paraules: opressors o oprimits. Ens ha estat donat un fill. El seu nom és Pare per sempre, Príncep de la pau. Cal volar baix, perquè a baix hi ha la veritat.
Necessitem desvetllar la capacitat contemplativa que portem a dintre. Solament la contemplació ens permetrà sortir del cercle d’aquestes dues paraules. No a la vara de l’opressor, no al jou de la seva càrrega, no a la bota que esclafa... No a renunciar a la dignitat i a la grandesa de la nostra naturalesa humana.
Déu s’ha fet home. Déu s’ha revestit de la naturalesa humana. El més bell, el més gran en aquest món és la naturalesa. És l’home. El més sagrat és la persona. Què és l’home, Senyor, perquè te’n recordis?... Això és molt gran, desborda la imaginació humana!
Necessitem desvetllar la capacitat contemplativa. Aturar-nos i contemplar el Misteri. Aquest Misteri que es desplega en el quadre evangèlic de Lluc que acabem d’escoltar: Va sortir un edicte... Tothom anava a inscriure’s... Maria que, esperava un fill, infantà la Llum... i diposità la Llum en una menjadora, la Llum va brillar en la nit, i es va confondre la glòria de cel i la pau de la terra.
Contemplar el bes donat, animat del més profund amor, a la humanitat. No es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res...
L’home perd el camí tot desitjant volar. I la veritat és a baix! Cal volar baix, perquè a baix hi ha la veritat. És quelcom que els homes no aprenen mai...
Sant Pau ens ofereix també el seu ensenyament, per posar-nos en el camí de la veritat: S’ha revelat l’amor de Déu, i ens ensenya que abandonem la impietat, els desigs mundans, i portem una vida de sobrietat, de justícia i de pietat... mentre esperem.
Que em besi amb un bes de la seva boca!...
Passaran nits infinites de solemnes litúrgies i ritual
Abans de néixer un Déu en nosaltres
Després, en la ruta fosca i silenciosa
Respira... respira l’amor, la vida, la tendresa, el dolor
En Ell, en l’altre, en tu, en mi...
Però tu, cada dia, en tota ocasió, sempre... revifa el desig:
Que em besi amb un bes de la seva boca!
