Missa del Dia
Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Is 52, 7-10; Sl 97, 1-6; He 1, 1-6; Jn, 1-18
Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau, i porta la bona nova, que anuncia la salvació i diu: «El teu Déu és rei» … Alceu el crit d’alegria, danseu …
La Paraula de Déu ens ofereix, en aquesta lectura, un quadre de gran bellesa. El missatger camina lleuger sobre les muntanyes, sobre la bellesa de la creació, per anunciar el naixement de la Bellesa en el si de la humanitat. La Bellesa que salva el món. Aquesta Bellesa ja anunciada en la bellesa de la creació i cantada pels poetes:
Aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que per tot brilla...
La fascinació del cel blau, les coses fetes als meus ulls i els meus ulls i els meus sentits per a elles ... Quina formosor, Senyor, quan es mira amb la teva pau en la nostra mirada ... (Joan Maragall).
O la Bellesa que van cercar altres, i en la seva recerca van deixar el segell de Déu en les seves pàgines de bellesa i de llum:
«En la seva recerca, no van renunciar
a la palmera, l’olivera, els ocells,
el xiprer, el sol, les roses,
la lluna, les estrelles, la font
el foc, la llum i el fervor
per una i totes les coses.
En el límit de tot límit,
tampoc van callar l’amor
i les ànsies de Déu
que en el cor cremava
i a totes les coses donaven la seva llum».
(D. Sabiote)
Ens ho recorda també la Paraula: d’un cap a l’altre de la terra veuran la salvació, la victòria, del nostre Déu. És la victòria de la llum i de l’amor que es fa palesa en l’àmbit de la creació. Però ens convé guardar la distància, la distància contemplativa per no caure en el pecat que denuncia el poeta:
«Romaneu distants.
M’encanta escoltar com les coses canten.
Les toqueu: es tornen mudes i rígides,
Vosaltres em mateu totes les coses».
(Rilke)
És necessari desvetllar l’esperit contemplatiu, que ens acosta al misteri de les coses, desvetllar l’esperit contemplatiu que ens allunya de la rigidesa del judici amb el qual encasellem el món, les persones, els esdeveniments. Desvetllar l’esperit contemplatiu que revifi el foc que crema dintre i que ens permeti treure llum, ser llum, proclamar l’amor. És necessari mirar-ho tot amb la pau en el cor. Perquè aquesta pau prepara el silenci on es pot escoltar la Paraula, mitjançant la qual ens ha parlat Déu:
En diverses ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes, però, ara, en aquests dies que són els darrers, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, que ell ha constituït hereu de tot ... resplendor de la glòria de Déu ... i que sosté l’univers.
Però, ja que la bellesa de la creació es troba en la serenitat del seu silenci, receptiva com és sempre a la glòria del seu Creador, també nosaltres serem receptius a aquesta Paraula que ens segueix parlant avui si ens prenem de debò el servei del silenci:
«El silenci és l’espai d’aquest Infant.
El silenci és l’espai del naixement de Déu.
Només si nosaltres mateixos
entrem en l’espai del silenci,
arribem al lloc
on s’esdevé el naixement de Déu».
(Benet XVI)
El silenci per acollir la Paraula. Per llegir a Déu. Per exercitar-nos en aquesta lectura de Déu, en la creació, en els esdeveniments, en la vida dels altres, en les Escriptures. Perquè la Paraula que en el principi era amb Déu, i que per ella tot ha vingut a l’existència, continua estant a la dreta de la seva Majestat en les altures. I continua exercitant-se en la seva preciosa obra de creació. És en la Paraula, on estava la vida, on continuen estant les fonts de la vida, i des d’on la remor de les seves aigües es projecta com a llum per a les tenebres. Llum per a continuar l’obra de creació, la permanent novetat, com ens ensenya sant Ireneu:
«Què és el que ens aporta de nou el Senyor amb la seva vinguda? Aporta tota novetat, aportant la seva pròpia persona anunciada per endavant. Perquè el que era anunciat per endavant era precisament que la Novetat venia a renovar i revifar l’home».
Per a poder arribar a ser fills de Déu, si creuen en el seu nom, com ens ha subratllat l’evangeli. Això és: néixer de Déu.
