Homilia predicada pel P. Maties Prades
2Sa 7, 1-5. 8b-12. 14a.16; Rm 16, 25-27; Lc 1, 26-38
Estimats germans i germanes,
Les lectures d’avui ens presenten dos protagonistes: el rei David i la Mare de Jesús. David era un home conquistador, victoriós, seductor i apassionat, que volia construir un temple al Senyor a Jerusalem. Però Déu, que li parlà per mitjà del profeta Natan, no vol quedar-se tancat dins d’un espai, sinó que desitja caminar al llarg de tot el món fent companyia a l’ésser humà. David no va descobrir que Déu té una casa més gran i més càlida: la comunitat humana. Amb la col·laboració de Maria, Déu viu en un temple i una casa absolutament humans. En Jesucrist descobrim Déu que es fa present on nosaltres tenim la nostra casa i la nostra vida, amb tot el que això significa.
Avui som molts els qui vivim en una actitud de recerca, fent preguntes més o menys conscientment: ¿Qui és Déu i com el podem conèixer? Jesucrist... ¿quina esperança i garanties ens dóna? ¿és Ell a qui esperem? ¿D’on ens ve la felicitat i el sentit de la vida?: ¿de l’Església, dels cursets d’autoajuda, de les filosofies exòtiques, dels grups que prometen l’harmonia interior, dels diners, dels estimulants? Hi ha persones que fan molts quilòmetres cercant fora i lluny... però no entren dins d’una església a escoltar el silenci, com Maria; a llegir els Evangelis; i a fer créixer la llavor que el Sagrament del Baptisme ha sembrat dins del nostre cor. L’Evangeli d’avui ens anima a dedicar un temps a la pregària. Si no contemplem Crist, desconeixem la Vida que Ell ens ofereix. Maria va poder dir “Sí” perquè escoltava Déu. “Que es compleixin en mi les teves paraules”. De moment no té res clar, però es fia i diu “Sí”. La resposta de Maria canvia radicalment la seva vida. El canvi no pot concretar-se només en paraules i en desitjos d’un món millor, sinó en fets, en compromisos i responsabilitats. La disponibilitat de Maria durarà sempre, fins i tot al peu de la creu es mantindrà ferma perquè no va perdre l’esperança: “A Déu, res no li és impossible”.
L’ Església pot semblar incomprensible; qualsevol comunitat cristiana, imperfecta i feble; la societat, desencaminada. Però Crist ve per tot això, precisament: a curar els malalts, a redreçar els vençuts, a intentar-ho de nou amb els de cor endurit. Aquest convenciment inspira molta confiança, invita a la tolerància, i a una visió més optimista de les capacitats de cada persona. Perquè no som un número ni un nom més de la llista, sinó fills estimats de Déu, estimats i capaços de donar una resposta, com Maria. Així, doncs, podrem admirar sobre la marxa fins i tot la bellesa més amagada, descobrir-la encara que sigui enmig del fang, i alçar-la vers Déu. La vida pot esdevenir bella i enriquidora si descansa sobre una base sòlida i positiva: l’Amor de Déu, l’únic capaç de satisfer la immensa necessitat d’amor que tots tenim.
“No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor”. Amb persones fidels i generoses, Déu segueix fent meravelles. Els nostres plans i plantejaments han de canviar totalment per poder mantenir-nos fidels. Ho som, no pels nostres mèrits, sinó per l’ajut del Senyor i la nostra constància.
Nadal és l’encontre històric de Déu amb la humanitat, que comença amb el “Si” de Maria. Però el projecte de Déu no s’ha esgotat. Hi ha molt a fer. Déu necessita homes i dones de bona voluntat que siguin capaços de dir “Sí”, com Maria. Preparar el Nadal vol dir esperar Jesús i acollir-lo en cada persona i a tot moment. Vivim realment el Nadal quan la nostra mirada es fa neta i el nostre cor tendre, com el d’un nen; i quan la nostra fe es fa madura i ens atrevim a llençar-nos al buit, confiant que caurem en els braços de Déu.
Ja sentim la proximitat del Nadal. Aquest temps entranyable i familiar ens regala la tendresa d’un Infant, el record d’una etapa molt bonica de la nostra vida i el desig de les coses millors i més belles. Germans estimats, girem la mirada cap a l’Infant Jesús. Vetllem contemplant-lo i preguem estimant-lo. Ell ve també en aquesta Eucaristia. Preparem-nos per tal d’acollir el seu Amor en el bressol del nostre cor.
