Homilia predicada pel P. Maties Prades
Gn 1,1-19 ; Mc 6, 53-56
Estimats germans i germanes:
Entre avui i demà escoltem el relat de la creació del món. Hi veiem com Déu disposa les coses pensant en el ésser humà i en el seu bé. El Gènesi no és un llibre científic en el seu sentit actual. En frase atribuïda a Galileu, la Bíblia més que dir-nos com es va fer el cel i la terra, vol ensenyar-nos com es va al cel i com s'ha de viure a la terra. L'autor sagrat vol dir-nos que origen de tot està en Déu, en la seva voluntat creadora, comunicadora, plena de saviesa i d'amor. Ho fa segons el llenguatge i la cosmovisió propis de la seva època. La poesia i la bellesa de les pàgines que hem escoltat ens fan cantar un himne de lloança a un Déu que ens fa participar de la seva Vida i ens indica el camí de la joia interior.
Ho veiem a l'Evangeli d'avui. Jesús guareix les malalties, dóna a cadascú allò que necessita, desperta en ells una vida i una esperança, sap arribar a cada persona i acollir-la. L'Església primitiva anomenava Jesús "l'únic metge". Commogut pels sofriments tan físics com morals, Jesús no solament es deixa tocar pels malalts, sinó que fa seves les misèries d'ells: "Ell prengué les nostres malalties i es carregà amb els nostres mals" (Mt 8,17).
Davant del mal al món, sempre inexplicable, cal la solidaritat, la compassió, la dedicació als altres. Cal "confortar els cors desfets i embenar les ferides", segons el Salm 146. Tots els qui tocaven Jesús, "es posaven bons", com diu l'Evangeli. Quan la nostra mirada compassiva o el nostre gest amistós toquen el cor dels altres, ajudem a guarir les seves ferides i a que retrobin la pau.
Quan ens acostem a Jesús, quedem guarits, transformats en persones noves, amb més vitalitat. Aquesta presència és particularment activa a través dels sagraments, i d'una manera especial per mitjà de l'Eucaristia.