DIVENDRES V (I)

Homilia predicada pel P. Francesc Tulla

La Litúrgia, per a ambientar-nos, ens ha fet dir: "Veniu, prosternem-nos i adorem el Senyor que ens ha creat, Ell és el nostre Déu" [salm 94, 6-7]. I ve molt a to, ja que parlarem de pecat original, i de desobediència al Creador. I afegeix: "Que tothom reconegui els favors del Senyor, els prodigis que ha fet en bé dels homes: donà beure a l'assedegat i sacià de menjar el famolenc" [salm 106, 8-9].

De les lectures, hem vist que la primera era del llibre del Gènesi [3, 1-8], en el qual fragment i portats per l'esperit del mal [la serp], l'home i la dona desobeeixen el Creador. És el que coneixem per pecat original, el qual acte sumeix la humanitat en el pecat i la mort. De sempre, els homes han mirat de comprendre les contradiccions en què es debaten a la terra i de les quals tenen experiència de generació en generació. El mite del paradís perdut és una d'aquestes explicacions, però s'ha presentat segons el nivell de penetració espiritual dels pobles, pel què la nostra lectura porta incontestablement la marca de la fe, en la mesura que la llibertat de l'home és posada a la llum. L'experiència del pecat és que l'home podria no cometre'l; però, de fet, no para de prendre's per un déu i de tenir un rei al cos, quan solament és fet per a Déu i per a la vida divina que Déu li destina.

Hem parlat de pecat, parlem ara de "perdó", i és el salm responsorial [= SR], que ha estat el salm 31, el que ens ha dit que és "feliç el pecador perdonat". És un dels salms de penitència, i exposa la joia del que lleialment ha reconegut la seva falta davant Déu i ha rebut el perdó, que això li reporta la pau i la joia.

I pel que fa a l'evangeli, hem escoltat un fragment de sant Marc [7, 31-37], que ens ha estat resumit dient que "fa que hi sentin els sords i que els muts parlin". Aquesta curació programada d'un sord-quec és pròpia de l'evangeli de Marc, i en contar-nos-la, Marc pren pel seu compte el tema clàssic que associa el mutisme i la sordesa amb la falta de fe i llur curació a l'arribada dels temps messiànics (27). El miracle es produeix en país pagà (31) perquè, en el seu propi país, Jesús es troba en la impossibilitat de parlar, com abans els profetes que estaven afectats de mutisme. És més, Jesús obra aquesta curació apartat de la gentada (33), degut a la seva incredulitat. Per la resta, la narració de Marc sembla reproduir bé un ritual existent d'iniciació baptismal: s'hi troba el padrinatge (32), una imposició de mans (32), i un ritu sobre els sentits (34). La lliçó doncs és clara: cal iniciar-se prolongadament en la fe per a poder escoltar la paraula i estar en condicions de proclamar-la.

I acabem amb la col·lecta que ens ha fet demanar al Senyor que vetlli bondadosament per la nostra família; que la protegeixi i la defensi, ja que només confia en la vostra gràcia. Amén.