DISSABTE VI (I)

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
He 11, 1-7; Mc 9, 2-13

L'Escriptura ha guardat la bona memòria dels antics, perquè havien cregut. Gràcies a la fe comprenen el misteri de Déu… Hem escoltat aquests dies, en la lectura del Gènesi. com aquest misteri de Déu es va obrint mitjançant l'obra de la creació divina. Avui escoltem el record que fan els primers creients cristians, a la carta als Hebreus, d'aquesta primera obra credora de Déu.

A l'Evangeli tenim quelcom de semblant: els apòstols Pere, Jaume i Joan viuen una experiència singular en una muntanya alta, on Jesús es transfigura i manifesta la seva glòria. Aquesta experiència deixa una petjada forta en els seus esperits, tant, que serà un dels fets viscuts amb Jesús que recordaran quan aquest portarà a terme tota la seva obra de salvació mitjançant la seva mort i resurrecció.

Aquesta experiència, com les de l'Antic Testament serà una experiència profunda, un aroma que no perdran. I els creients correran amb l'olor d'aquests perfums. Quin és l'olor d'aquests perfums? Escriu Guillem de Saint Thyerri: Són una impressió en la memòria d'una suavitat. Són la resta d'una experiència. Són el record fascinant d'unes consolacions.

No el veiem encara, no mereixem la joia de contemplar el seu rostre, però podem tenir aquest aroma, podem fruir d'aquests perfums. I llavors, com diu el Càntic, correm rere l'olor dels seus perfums. Jo crec que tots tenim, si revifem la memòria, motius de joia, amb perfums que hem rebut del nostre Déu. Aleshores jo us invitaria a viure la bondat del Senyor mitjançant el record, mitjançant la seva recerca, el viure d'acord a la seva voluntat. A portar —com diu sant Bernat— aquest saquet de mirra entre els pits i endinsar-la en les entranyes del cor. Encara ens invita sant Bernat dient-nos: Que n'ets de bo, Senyor, per al que et busca. El record és dolç. El porto sempre en el cor, a la ploma amb freqüència. Aquesta es la meva filosofia, la filosofia més subtil i profunda: conèixer Jesús, i Jesús crucificat. Aquest record de Déu ens obre sempre a la seva presència. L'Eucaristia és precisament l'ocasió més adient per revifar aquest record i aquesta presència.