DIMECRES VI (I)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Gn 8, 6-13. 20-22 ; Mc 8, 22-26

Estimats germans i germanes:

Cada dia escoltem el crit del Senyor, la seva paraula suau però insistent, perquè Ell vetlla per nosaltres i no para fins a veure'ns feliços. El cec de l'Evangeli d'avui és una imatge nostra. Ens costa comprendre la realitat perquè hi ha quelcom d'absurd. Passem per la vida com cecs. Preferim viure endormiscats en les il·lusions dels nostres propis somnis. Jesús "donà la mà al cec, se l'endugué fora del poble... li imposà les mans i li preguntava...". És a dir: oferí el seu afecte a aquell home tan limitat, es posà al seu costat i li inspirà confiança, el feu sortir de si mateix, van mantenir un diàleg, i el guarí progressivament.

Quan se'ns diu que Jesús va obrir els ulls del cec poc a poc, per etapes, podem entendre que la fe no s'adquireix de una vegada per sempre. És un camí que es fa cada dia, cada instant; però que el fem amb esperança perquè Jesús ens dóna la mà i ens guia. Jesús il·lumina les tenebres dels nostres pensaments i dels nostres sentiments.

L'arca de Noé és un símbol de la misericòrdia de Déu que ens estima i purifica, que dóna noves oportunitats. Si Déu segueix creient en nosaltres i ens dóna la mà, per què no hem de donar un marge de confiança als altres, els fem sortir del seu aïllament i els oferim la nostra pau?. Hi ha un temps per a tot i una temps per a cada cosa. Penso que l'arca pot simbolitzar també un temps de reflexió, o de prova, de introspecció, també de contemplació. Però, arribada l'hora, ens cal sortir de nosaltres mateixos. Noé va obrir una finestra i va deixar anar un colom. Si identifiquem el colom amb un missatge d'amistat o amb una invitació al diàleg, podem dir que esperem el seu retorn duent al bec una fulla d'olivera. Tota relació humana implica un acord i un consentiment mutu, una invitació a la feliç convivència, un sobrevolar per sobre de les dificultats i oferir a l'altre la fulla d'olivera de la nostra pau.

Que no ens pugui dir Jesús les paraules d'ahir: "Quin cor tan ofuscat! ¿Teniu ulls i no hi veieu, orelles, i no hi sentiu?". Tots podem caure en la ceguesa espiritual; perquè, com diu la primera lectura, "portem una inclinació dolenta en el nostre cor". Ens cal, doncs, agafar-nos ben forts a la mà de Jesús. Ell és l'únic que no ens falla. Sempre podem anar a Ell. Si li obrim una finestra del nostre cor, segur que vindrà a nosaltres portant-nos la seva pau.

Quan sortí de l'arca, Noé oferí a Déu un sacrifici sobre l'altar. Nosaltres oferim damunt aquest altar pa i vi. I Jesús ens ofereix la seva mà, ens alimenta, i vol que es repeteixi en nosaltres el miracle del cec, que "quedà bé del tot i ho veia tot clar...". Gràcies, Senyor, per dir-nos (Jn 8, 12): "Jo sóc la Llum del món, el qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la Llum de la Vida".