DIUMENGE XXI (B)

Homilia predicada pel P. Francesc Tulla

Germanes, germans, benvolguts tots en el Senyor,

Acabem d'escoltar a l'evangeli la sincera, humil i confiada professió de FE de l'apòstol sant Pere, que ha dit: "Senyor, ¿a qui aniríem? Només Vós teniu paraules de 'vida eterna', i nosaltres hem cregut". Sí, també "nosaltres hem cregut", hem de dir, perquè aquesta és ensems la nostra sincera, humil i confiada afirmació. I per això ens hem reunit aquí: per "escoltar" la Paraula de Jesús, per donar "gràcies" (que això és precisament l'Eucaristia), i per demanar que la immolació "incruenta" a la Creu que en seguirà alimenti la nostra vida de cada dia, en aquest nostre pelegrinar vers el Pare del Cel.

Ben mirat és que tampoc nosaltres no entenem prou bé el llenguatge de Jesús. Els havia dit que ELL era el PA baixat del Cel, i era el PA que dóna vida eterna; que havien de menjar la seva CARN i beure la seva SANG. El que en realitat però volia dir-los era que ens havíem d'adherir fortament a ELL per la FE i per l'AMOR, i que l'havíem de rebre en el misteri de l'Eucaristia... i això amb desig d'unió a ELL i amb agraïment pel do de la seva mort i resurrecció, que això ens "salvava" i en "penyora" ens obria les portes del Cel. Davant del misteri d'aquestes paraules de Jesús, no ens queda altra cosa a fer que humiliar-nos i acceptar dòcilment la seva doctrina i els seus ensenyaments sobre el seu origen diví, i sobre la virtut de la seva persona per a donar-nos la vida eterna i sobre l'enigma o "misteri" de l'Eucaristia.

En resum: es tracta d'adherir-nos a Jesús i admetre'l com a Déu i com a base de la nostre salvació que, de fet, és l'únic camí veritable que mena vers el Cel.

Molts, que trobaven molt dures aquestes paraules i davant l'exigència de Jesús, el varen deixar. Podríem dir que van tenir una "crisi vocacional" davant la promesa admirable del PA de VIDA, però que, en persones diguem-ne entenimentades, ho trobaven d'un llenguatge inacceptable. Tanmateix, nosaltres hem de fer com va fer sant Pere, que va venir a dir: Encara que no entenem gaire bé el què voleu dir, creiem que sou el Sant de Déu i no volem anar a cap d'altre més que a Vós, perquè els altres déus o ídols d'aquest món no són res, i menen a la perdició.

Hem de decidir-nos per Jesús, com també ens ho ha recordat l'exemple dels israelites de Siquem, que ens parlava la primera lectura escoltada, els quals es van decidir "a adorar —l'únic Senyor—, que és el nostre Déu". Mentre que, a la segona, i en parlar-nos sant Pau del "matrimoni" hem de dir que, amb el llenguatge actual del nostre temps, no solament el "marit" ha d'estimar la "muller", sinó que també la "muller" al "marit"; i no sols la "muller" ha d'estar sotmesa al "marit", sinó que igualment el "marit" a la muller; sí, en efecte, l' "amor" ha de ser recíproc i la submissió també, el que ens fa entendre millor el text, avui dia.

Com a resum: Jo diria que les lectures ens han volgut dir que no anem darrera dels ídols d'aquest món, i que no ens deixem seduir. I hem de pregar el Pare del Cel que ens atregui cap a Jesús i ens el faci comprendre i ben seguir.

Les "lectures" ens han preparat el camí vers l'Eucaristia, l'acció de gràcies a Déu, on nosaltres hi aportem les joies i les alegries, junt amb les penes de cada dia, i les ajuntem a la immolació de Crist, i participem després de la seva taula. La taula avui és d'aquell PA de VIDA que és menjar el seu COS i beure la seva SANG, que és el que ens fa bé ara (ja que se'ns retorna en forma de gràcies i benifets), i en "esperança" és la vida eterna vers la qual tendim. Que així sigui per a tots. Amén.