10 d’agost del 2009

SANT LLORENÇ, DIACA I MÀRTIR

Homilia predicada pel P. Francesc Tulla

Sant Llorenç és el més cèlebre dels màrtirs romans, el que es deu al relat de la seva fantàstica "passió". L'entusiasme de l'administrador dels béns de l'Església davant els jutges, i la evangèlica manera de distribuir-los donant-los als pobres, l'horror de les tortures que va sofrir junt amb la seva enteresa davant d'elles, eren cosa ja coneguda per tot el món cristià en temps de sant Ambròs i de sant Agustí. Per si es pogués discutir la historicitat d'aquesta seva "passió", el que no es pot posar en dubte és la prova del foc, com ho va fer gravar el papa Damas a la seva tomba, que diu: "Només la fe de Llorenç pogué vèncer els cops, els botxins, les flames, els turments i les cadenes".

La primera lectura pròpia de la festa de sant Llorenç, ha estat treta de la II carta de sant Pau als cristians de Corint [9, 6-10], per unes frases molt adients a la manera de fer del sant, com són: que "Déu estima els qui donen amb alegria" (verset 7). I: "Reparteix el que té, ho dóna als pobres, la seva bondat consta per sempre" (9). La carta però ha estat escrita perquè Pau té un concepte propi de generositat per l'almoina en el moment que organitza, en les seves Esglésies, la gran col·lecta a benefici dels germans de Jerusalem que estan en necessitat. I és que l'almoina ha d'ésser el gest gratuït del qui sap que tot li ha estat donat (7). Al Déu que així suscita l'amor fraternal, el pobre –en el cas, els pobres que Llorenç va socórrer- podran donar-li'n gràcies.

El salm responsorial escollit ha estat el 111 [1-2. 5-6. 7-8. 9=resposta 5a], per la resposta als versets de "sortós l'home que presta de bon grat". És un salm alfabètic, que dóna al que creu en Déu confiança i seguretat. I es canta en honor dels sants que han sabut imitar el Crist a la perfecció.

El fragment de l'evangeli ha estat de sant Joan [12, 24-26], tret del comú de màrtirs, per aquella frase de que "el gra de blat, quan cau a terra, si mor, dóna molt de fruit" (verset 24). I, a més, el "Pare honorarà els qui es fan servidors meus" (26). Aquesta part de l'evangeli es refereix tanmateix a la darrera manifestació de Jesús abans dels esdeveniments de la seva passió. I s'adreça als pagans (20). La mort que l'espera i el pertorba portarà però molts fruits (24). A la creu, Jesús atraurà tots els homes a ell. I la seva mort és el fet que revelarà el misteri de la seva persona, que és la glòria d'un Déu que irradiarà la seva llum per tot el món. Amén.