DIUMENGE XVIII (B)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Ex 16, 2-4. 12-15; Sl 77; Ef 4, 17. 20-24; Jn 6, 24-35

Estimats germans i germanes,

El diumenge passat, amb la multiplicació dels pans, començàvem la lectura del capítol sisè de l'Evangeli de S. Joan, que anirem llegint durant tot aquest mes d'agost, anomenat discurs del pa de vida, que és un anunci de l'Eucaristia.

La multitud, satisfeta pel menjar que els ha donat Jesús, el cerca per fer-lo rei, per omplir-lo d'honors humans. Normalment les aspiracions humanes es redueixen a les satisfaccions materials. Parlem de "qualitat de vida" quan hi han millores tècniques, quan la nostra situació provoca la admiració o la enveja de familiars i veïns. Crist continua sense ser comprès per la mediocritat de les persones, i per la parcialitat dels nostres coneixements. Jesús es retirà i la gent el buscava. Les persones, inquietes sovint, busquem incansablement i inconscientment Déu, fins i tot quan no el comprenem o l'ataquem. Crist, en fer-se Ell mateix el nostre aliment, vol saciar aquesta fam tan profunda i misteriosa que els homes i dones tenim de Déu, i que de vegades no sabem definir. Busquem la pau, la felicitat, la seguretat... però seguim camins que no hi porten, afegint-hi insatisfacció i un desig encara més gran. Germans, el nostre cor només descansa quan trobem Jesucrist, convertit en Paraula i en Aliment. Tots tenim a les nostres mans i als nostres cors el regal més sorprenent i indescriptible: el Pa del Cel, el Cos de Crist fet aliment espiritual per al nostre pelegrinatge.

Aquella gent buscava Jesús perquè volien que es repetís el miracle. La fam, calmada per uns moments, reneix. Tornem a tenir fam, i el desig de tornar a menjar per viure. Però el desig de viure no s'ha de quedar en una satisfacció material, que mai té prou, sinó que ens hem d'obrir a la plenitud de la vida. S'ha de convertir en un desig de vida eterna. La condició necessària per tenir part en aquesta vida és obrir el cor a la fe. Comencem, com els israelites al desert, admirats d'avant del prodigi realitzat per Déu: "¿Què és això?". I avancem preguntant, com van fer a Jesús: "¿Què hem de fer per obrar com Déu vol?". La resposta de Jesús és molt clara: la voluntat de Déu és que creguem en Ell. És a dir, que ens identifiquem amb Jesús: que Ell sigui el nostre Mestre, la nostra Llum, la nostra Esperança, la nostra Vida. Si el tenim a Ell, ¿què necessitem més?". ¿Quina cosa ens farà més feliç?

"Senyor, doneu-nos sempre aquest Pa". "En aquests moments difícils de crisi, et demanem, Senyor, no tancar-nos a les necessitats del proïsme: que sapiguem donar, no sols acolliment i comprensió, sinó també l'ajut material que necessiten. Que les nostres Eucaristies siguin escoles on aprenguem l'amor autèntic". Prop de Jesús aprenem la seva Paraula estimulant, la seva força guaridora, i la seva sensibilitat per les necessitats dels demés. He llegit que, segons l'informe presentat per Càritas de les diòcesis espanyoles, l'any 2008 es van atendre unes 600.000 persones "a causa de l'impacte de la crisi". Aquesta xifra suposa, respecte al 2007, un augment mitjà del 50%. El mannà al desert i la multiplicació dels pans, miracles que podem actualitzar, ens ajuden a descobrir que Déu no ens abandona; que, malgrat les nostres infidelitats, segueix estimant-nos.

Germans, a través de nosaltres, pobres éssers imperfectes, es canalitza l'Amor de Déu que ha d'arribar a tots els racons del món. Quan estimem, Déu estima en nosaltres i per nosaltres. Es tracta dels membres del mateix cos, que hem de viure pels batecs del cor i pel rec de la sang, i que mútuament ens ajudem. Ens cal, doncs, una actitud de conversió constant. S. Pau, a la segona lectura, invita a que deixem la nostra antiga manera de viure, i que abandonem allò que ens sedueix i ens porta a la destrucció. "Que es renovi el vostre esperit i tota la vostra manera de pensar. Porteu una vida justa, bona i santa de veritat".

Jesús diu: "Jo sóc el Pa que dóna la vida: els qui vénen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set".

"Senyor, doneu-nos sempre aquest Pa".