Santa Maria Magdalena
Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
Jr 2,1-3.7-8.12-13; Sl 35; Jn 20,1.11-18
Dona, ¿per què plores? ¿qui busques?
«Maria Magdalena se n'anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc».
Home, ¿per què plores? ¿qui busques?
Els monjos baixem al sepulcre de matí quan encara és fosc. I tot cantant demanem que el Senyor ens obri els llavis per proclamar la seva lloança, si tant de bo no endurim els nostres cors. Maria Magdalena, no té el cor endurit. Té el cor ple de desig. Cerca amb desig l'objecte de la seva vida. Tot i que creia que cercava un cadàver, mort, sense vida. Tot i que creia que aquella bonica història havia arribat a la seva fi.
Però, què hi ha d'haver al sepulcre del qui és la font de la vida? Res! Absolutament res! És buit, completament buit. I, això que és desconcertant, ja que era el lloc on havien dipositat el cos de Jesús; ara, la tomba buida és la mostra de la resurrecció.
Tu siguis qui siguis, busques tal vegada Jesús en el sepulcre? No! No el busques. Jesús el tens al davant, et crida pel teu nom propi quan t'atanses al sepulcre, quan baixes a matines encara fosc.
En la pregària, en el silenci de la nit, Jesús et crida pel teu nom. Jesús et dóna el missatge: «Pujo al meu Pare, que és també el vostre Pare, el meu Déu que és també el vostre Déu».
Així, refiats que som cohereus en Jesús podem anunciar la Bona Nova del Regne. Així, sadollats per la font de la vida podem donar aigua a qui en té necessitat. Així, com que no ens calen cisternes en roques escardades, viurem en plenitud de vida els dies de la nostra vida; ja que sols Crist ressuscitat és el motiu de la nostra història, de la nostra vida.
Recorda que en els moments de pregària, en els moments de perseverança malgrat les foscors, ell, el Mestre, et crida pel teu nom.
