Homilia predicada pel P. Maties Prades
Jr 15,10.16-21; Sl 58; Mt 13,44-46
"Fins quan vosaltres, homes, ... preferireu el que és no-res buscant esperances enganyoses?".
Estimats germans, he preparat aquest comentari acompanyat per la música ambiental del Salm 4, que recitem a Completes, abans d'anar a dormir. Cada nit hauríem de reflexionar uns moments sobre els valors que cerquem. Què és més important?: els diners, la salut, l'èxit, les satisfaccions immediates?, o l'amor veritable, la pau interior? No tots donem el mateix valor a les coses, i les cerquem en diferents llocs. Però desitgem trobar el tresor que ho canviï tot. L'home de la paràbola va trobar un tresor, i va renunciar a tot per tal d'adquirir-lo. En la nostra vida hi pot haver experiències i descobriments que poden determinar un canvi. La "perla fina" de l'Evangeli és la fe que brilla en la nit, que il·lumina la foscor dels dubtes. "Reflexioneu de nit i assereneu-vos... i confieu en el Senyor": Reflexió, pau i confiança que estan relacionades amb la pregària. La pregària és la millor inversió; hi descobrim el tresor amagat dins del nostre cor: Déu mateix, que ens concedeix el goig i la pau. Encara en la fosca nit, abans de la primera llum del dia, els monjos resem Matines perquè continuem esperant la manifestació de Jesucrist, el nostre Salvador.
"El Senyor m'escolta sempre que l'invoco". La nostra història és una successió de esforços, de fracassos i de petits èxits, que marquen les nostres pautes de comportament. On és el tresor que tan desitgem? "Molts exclamen: En qui trobarem el nostre goig?", i respon el mateix Salm 4: "En la claror de la vostra mirada, (Senyor)". Repetim el tema de la pregària, de la unió amb Déu, que fa resplendir la seva Llum en la nostra vida. No és tracta només de posseir un tresor, sinó d'alliberar-nos d'allò que ens impedeix gaudir-ne d'ell: el mal arrelat dins nostre i la mort de l'ànima. Déu ens allibera per Jesucrist. No ens quedem sempre a la muntanya de la pregària. Hem de baixar a la vall del treball quotidià, del compromís personal; amb una actitud de fe en Déu, de serenitat, d'esperança, d'optimisme i de generositat. Tornem al salm: "M'heu eixamplat el cor en els perills". Quin agraïment tan gran podem sentir: Déu vetlla sobre nosaltres perquè no caiguem en les temptacions de buscar "esperances enganyoses"! Les proves i els perills fan madurar i ensenyen a estimar, si confiem en la misericòrdia de Déu.
Estem celebrant l'Eucaristia. Germans, quin tresor cerquem? Cada dia el podem trobar: Jesucrist. Ell és el nostre tresor, la perla fina que hem trobat. Som com la persona enamorada que ofereix el que té per compartir tot el que hi ha? "El goig que m'heu posat al cor..." és molt gran. El goig i l'agraïment s'uneixen sempre en cada Missa; per tant, "confieu en el Senyor".
