Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
Gn 18,1-10a; Sl 14; Col 1,24-28; Lc 10,38-42
Avui, en el meu primer diumenge que sóc amb vosaltres com a nou prevere de la comunitat de Poblet, voldria posar l'accent a dues paraules: Acolliment i escolta.
És el que podem extreure de les lectures. Abraham acull, rep els tres homes, sense saber-ho acull Déu, rep per la fe la paraula que li es adreçada. Abraham acull, escolta i per la fe esdevé el prototipus del creient.
Les dues germanes de l'evangeli Marta i Maria, representen les dues actituds de la vida cristiana. Jo diria que representen les dues actituds de cada persona. Perquè cada persona tenim els moments de feina i d'acció i els moments de atenció, de meditació, de contemplació. Acció i contemplació lluiten en el nostre interior moltes vegades.
Marta no s'atura amunt i avall atrafegada servint i estant pendent de tot el que cal per acollir l'hoste i, quin hoste, Jesús mateix, Déu mateix. Maria sembla que està embadalida escoltant les paraules del mestre, sense moure ni un dit. Aleshores recriminació per part del qui porta l'acció a terme. Jesús parla: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses». Jesús ens ve a dir a cadascú de nosaltres les mateixes paraules: «Estàs preocupat per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària». I, quina és la única cosa necessària?
Escoltar la Paraula, escoltar la paraula de Déu, encarnada en Jesús. Déu ens ha parlat en Jesús i nosaltres la única cosa que per nosaltres és necessària és escoltar-lo. Escoltar és una manera de saber acollir. Quan escolteu una persona esteu acollint-la. Acollir a l'altre és acollir el Crist. Cal deixar les portes i les finestres del nostre cor, del nostre interior, del nostre íntim ben obertes per disposar-nos a acollir, a escoltar, a preocupar-nos de l'altre. Des de l'actitud de l'escolta de la Paraula de Déu, que és Jesús mateix, és d'on podem fonamentar la nostra vida de cristians. Una vegada hagis escoltat ja pots posar-te en acció.
Les dues germanes acció i contemplació ens calen en la nostra vida. Es nodreixen l'una a l'altra mutuament. Davant de Déu silenci per escoltar. En la nostra actitud davant de Déu, en la nostra actitud de pregària ens cal silenci, per escoltar, per discernir que vol Déu de nosaltres.
Gemanes i germans siguem cristians de pregària, de fer petits moments de silenci cada dia, i dir: Senyor què vols de mi? A partir d'ací segur que l'acció, el treball, les mil feines prendran un altre aire no gens atrafegat sinó de serenor, en la confiança que no estàs sol, sinó que estàs acompanyat pel mateix Senyor Jesús.
Ànims. Recordem un minut, dos, tres, el temps per a la contemplació és el més necessari que avui ens cal, que ens cal cada dia. Déu ens guarda com al nineta dels ulls.
