Homilia predicada pel P. Maties Prades
Am 8,4-6.9-12; Sl 118; Mt 9,9-13
Estimats germanes estimats,
Jesús dóna un vot de confiança a Mateu, sense demanar-li explicacions. El crida perquè l'estima. Jesús sap que el nostre cor és com un pou profund i misteriós d'on pot brollar una gran capacitat d'estimació. Vine amb mi. ¡Com sentim nosaltres també la força d'aquestes paraules!. Jesús ens crida constantment a estimar més, a obrir-nos plenament a les necessitats dels altres, a viure aquesta sorprenent història d'amor amb Déu. Ens crida a ser com Ell, capaç de sembrar esperança, bondat i comprensió. La vocació de Mateu, un home de mala fama, ens ha de fer reflexionar. Com acollim les persones que no pensen com nosaltres?. Ens fiem massa de les aparences? Sabem o volem veure la veritat de les persones?. Jesús ens torna a donar una gran lliçó. Avui a Laudes la lectura breu ens ha dit: Sigueu bondadosos i compassius els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist (Ef 4,32).
Vine amb mi. Jesús confia en la capacitat de l'ésser humà de renovar-se. Creu en la dignitat de la persona. Ens contempla com som, però ens veu també com podem arribar a ser. Jesús s'ha fixat en nosaltres i no el podem decebre. Hem d'aprendre a tenir un cor acollidor. Jesús és la cara visible de Déu, que és Amor, Pare ple de tendresa i misericòrdia. La misericòrdia vol dir justícia i molt més: és un amor sense condicions, comprensiu, tolerant, dispost a perdonar. Crec que totes aquestes coses les podem aprendre augmentant i potenciant els valors humans positius, en la pregària humil, en l'experiència magnífica de sentir-se perdonats... Però sobretot en l'Eucaristia que ens va forjant, i ensenyant a respirar harmoniosament segons el ritme de Jesús, que ens ha demostrat com ens estima.
Vine amb mi. Jesús continua cridant-nos, probablement no a fer coses espectaculars, que sortirien als periòdics. Ens crida a la fidelitat, a la nostra resposta anònima, sincera i joiosa de cada dia. Estem cridats també a sorprendre'ns de les meravelles que Déu obra en nosaltres. Jesús continua fent miracles. Quan comprenem que no tenim "l'ànima morta", com deia una cançó popular, veiem l'obra de Déu en nosaltres, que actua com un motor que ens fa avançar, que ens crea la necessitat d'estimar. Cada Eucaristia ens ajuda a descobrir, segons la profecia d'Amós, la nostra fam i set, no de pa ni d'aigua, sinó de la Paraula del Senyor que avui ens diu: El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.
