Homilia predicada per fra Lluís Solà
Is 10,5-7.13-16; Sl 93,5-6.7-8.9-10.14-15 (R.: 14a); Mt 11, 25-27
Voldria fixar-me en dues paraules de l'evangeli que us acabo de proclamar. «Senzills», un adjectiu substantivat, i «revelar», un verb. Senzill tradueix en realitat un terme que significa «infantó», «petitó»: nepios, en l'original grec. Pau l'utilitza alguna vegada en sentit negatiu, per descriure, per exemple, els qui són immadurs o menors d'edat en la fe. Indico aquest matís perquè us voldria estalviar una lectura romàntico-piadosa del text d'avui. Jesús hi contraposa l'infantó al savi i a l'entès, descrits, el savi i l'entès, amb termes que fan referència a aquella saviesa pagada d'ella mateixa. I amb això Jesús vol dir-nos que per acollir el missatge del Regne convé deixar de banda tots els apriorismes amb què solem judicar i acollir la realitat. De fet, aquest logion de Jesús ve a dir el mateix que aquell altre prou conegut: «si no us feu com els infants, no entrareu al Regne del cel». Per a Jesús constatar que Déu revela els secrets del Regne als qui saben parar les mans buides és motiu de glorificació: «et dono gràcies, Pare, per la teva immensa glòria», per ser com ets, per la teva llibertat, perquè et plau obrir els teus tresors als qui es fan infants, als qui saben mirar i esperar confiadament.
«Revelar» és l'altra paraula, un verb, que, de fet, enllaça les dues idees principals de l'evangeli d'avui: la llibertat de Déu a l'hora de comunicar-se, de revelar-se —literalment, de sortir de l'amagatall de la seva immensa glòria per deixar-se veure—, i la mediació del Fill en la revelació del Pare. Jesús és el rostre humà de Déu el seu Pare, i tan sols mirant al fons dels ulls i del cor de Jesús, fent-nos petits, això és, humans en la seva humanitat, podrem contemplar el rostre de l'incontemplable.
Fer-se petit, senzill, desprès, transparent. I alhora, àvid de desig, com l'infant que sempre juga al tot o res. I això en la mesura del Crist, que és Déu en la nostra mesura humana. Heus ací la tasca de l'evangeli d'avui, germanes i germans: tasca per a contemplar i per a viure. Esmercem-hi aquest nou dia que el bon Pare Déu ens regala. I que en tot sigui glorificat. Amén.
