1 d’agost de 2010

DIUMENGE XVIII DURANT L'ANY (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Lluc Torcal, prior de Poblet

Els càlculs de l'home no corresponen gairebé mai als del Senyor: "Què faré, si no tinc on guardar la meva collita?" I es va dir: "Ja sé què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i les altres mercaderies meves, i em diré a mi mateix: Tens reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te". Heus ací els càlculs de l'home. Aquets, l'Evangeli, ens els posa avui en patent contrast amb els del Senyor: "Vas errat! Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida, i tot això que volies guardar-te, de qui serà?"
Tot i així, passem part de la nostra vida calculant: i no em refereixo ara especialment als càlculs de caire econòmic, als negocis i a l'administració dels propis béns, sinó sobretot als càlculs que fem per enfocar la vida, per dirigir-la, per —en definitiva— controlar-la. De fet, tots sabem que en nosaltres hi ha un inconfessable afany per controlar-ho tot: la nostra vida i la vida dels altres; el nostre futur i el conjunt de circumstàncies que configuren la nostra vida...

És aquest tipus de càlcul que el Senyor avui ens invita a eliminar de les nostres vides. Igual com no sabem res de res del que viurem en endavant, ni de les realitats amb què ens tocarà conviure, tampoc podem passar-nos la vida fent càlculs i previsions d'escenaris possibles per a viure. L'Evangeli és molt clar: "Vas errat! Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida, i tot això que volies guardar-te, de qui serà?"

La vida, el Senyor vol que la vivim amb la confiança i l'abandó propi dels infants en mans dels seus pares i no sota l'esclavitud dels nostres càlculs i previsions. A això, ens invita quan adverteix: "Vigileu! Guardeu-vos de tota ambició de posseir riquesa, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida". Els béns no poden assegurar-nos la vida... guardem-nos de tota ambició de posseir riquesa... els béns i les riqueses són allò amb què volem exercir el nostre control; allò amb què volem assegurar l'èxit dels nostres càlculs... alerta també perquè aquests béns i aquestes riqueses no són només monetàries: tot allò que vulgui assegurar el nostre càlcul i exercir un control sobre la nostra vida és ambició de riquesa. De tot això, ens n'hem de mantenir alerta perquè la vida, malgrat que pugui semblar contràriament, no li prové a l'home dels seus béns.

Aquesta és la mateixa experiència que el Cohèlet ens vol transmetre quan afirma: Vanitat i més vanitat, tot és efímer, tot és en va. Els treballs i tot l'esforç amb què s'afanya sota el sol, què són sinó vanitat? El sofriment i el neguit pels propis afers, què són sinó més vanitat? Treball, esforç, sofriment i neguit: tot legat és en va perquè la vida de l'home no prové dels seus béns; no prové dels seus càlculs ni de les seves preocupacions.

"Vas errat!" Així passa amb tothom qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu. Qui reuneix tresors per a ell mateix és un insensat perquè aquests tresors no són sinó vanitat, és efímer, és en va.

La vida de l'home no prové dels seus béns perquè la vida prové de dalt. La vida prové de la Vida, d'aquella Vida que s'ha manifestat entre nosaltres per tal que nosaltres tinguem vida a desdir i aquesta vida se'ns comunica de manera plena i abundant per la nostra incorporació a la victòria de Crit, a la resurrecció de Crist. Hem mort en Crist i la nostra vida està amagada en Déu juntament amb Crist. Per això ja que hem ressuscitat amb Crist, cerquem allò que és de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu. Per això també, sant Pau ens exhorta a posar el cor en allò que és de dalt, no en allò que és de la terra. I això vol dir, fer morir allò que en nosaltres és terrenal: fornicació, impuresa, passions, mals desigs i l'amor al diner.

La vida de l'home prové de Crist que n'és l'autor i per això mateix només s'expressa completament des de Crist, perquè és a imatge de Crist que es pot renovar la nostra vida, que d'home vell —centrat en els propis càlculs i les pròpies previsions— podem revestir-nos de l'home nou —l'home que centrat en el servei al germà es fa ric als ulls de Déu. Només amb aquest vestit nou poden desaparèixer les diferències que crea l'afany de posseir riqueses. Des d'ara ja no hi ha grec ni jueu, circumcís ni incircumcís, bàrbar ni escita, esclau ni lliure; només hi ha el Crist, que ho és tot i és en tots.