Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Sv 7,7-10.15-16; Sl 62,2-9; Fl 3,17-4,1; Mt 5,13-19
Un estudiós de sant Bernat va tenir, fa uns anys, una intervenció sobre la biblioteca de Claravall en un Congrés sobre aquest sant cistercenc i feia aquesta reflexió al voltant d'una Bíblia utilitzada per sant Bernat:
«Vosaltres ho sabeu com jo, senyors, que sant Bernat ha consagrat la part més gran de la seva vida a meditar aquest llibre principal. Tots els marges d'aquest llibre porten, en la seva blancor deslluïda, les marques irrecusables d'aquests prolongats treballs. Però és manifest que sobre algunes parts s'hi ha aturat més temps, que han estat particularment objecte de les seves pietoses meditacions durant anys. He pensat que aquests fulls tan gastats havien estat utilitzats més. He buscat, per exemple, el Càntic dels Càntics, opuscle que no ocupa en el manuscrit més que dos folis, i en els seus primers capítols, dels quals el geni profund de l'últim dels Pares de l'Església, va fer 36 sermons. Us confesso que he experimentat una viva emoció davant d'aquestes fulls marcits, gastats, sense consistència ja. Em va semblar veure encara allà la mà venerable de qui els va utilitzar. I llavors jo dic: Aquesta Bíblia és veritablement la que va utilitzar sant Bernat».
Aquest és el testimoni impressionat per la utilització que feia sant Bernat de les Escriptures en l'exercici de la Lectio Divina. Però no menys impressionants són les seves pròpies paraules quan, encès en l'Amor que descobreix en aquestes Escriptures, s'expressa així davant els seus monjos:
«Em produeix molta tristesa que alguns de vosaltres s'adormin profundament durant les sagrades vigílies. Falten a la reverència deguda als conciutadans del cel, com cadàvers davant els prínceps de la glòria, mentre ells, els conciutadans del cel, temo que un dia abominin la nostra desídia i es retirin indignats ... Als qui es comporten així els dic: maleït el qui executa amb negligència l'obra de Déu». (Jr 48,10, Sermó 7,4 sobre el Càntic dels Càntics).
I convida la comunitat a realitzar l'obra de Déu amb devoció i recolliment, i ens exhorta:
«Salmegeu sàviament: com un bon menjar per a la boca, així de saborós és el salm per al cor. Només es requereix una cosa: que l'ànima fidel i assenyada els mastegui bé amb les dents de la seva intel·ligència. No sigui que, empassant-se'ls sencers, sense triturar-los, es privi al paladar del seu desitjable gust, més dolç que la mel de la bresca. La mel s'amaga a la cera i la devoció a la lletra. Sense aquesta, la lletra mata, quan s'empassa sense el condiment de l'Esperit. Però si cantes portat per l'Esperit, si salmeges amb la ment també tu experimentaràs la veritat de les paraules de Jesús: les paraules que us he dit són esperit i són vida. I allò que ens confia la Saviesa: El meu esperit és més dolç que la mel». (Sermó 7,5, sobre el Càntic dels Càntics).
Així és com sant Bernat busca la Saviesa i la té com a llum, com acabem d'escoltar a la primera de les lectures. Una saviesa que buscava com la pedra més preciosa a la terra de les Escriptures, o en la planta sagrada de la Paraula, com l'abella busca la mel. D'aquí que se li donarà el nom de "Doctor mel·liflu", a causa del saber que tenia de "treure" de la lletra el sentit espiritual.
Quina impressió causarà viure aquesta saviesa que porta a desitjar més que a la salut i la bellesa!
«Oh Saviesa, tu, com a bon metge has curat la meva ànima amb vi i oli! Tu has estat forta per a mi, i dolça. El teu poder arriba a tot l'univers i l'exerceixes dolçament. Foragites l'enemic, protegeixes el feble. Guareix-me, Déu meu, i seré guarit. Jo cantaré les teves lloances. Confessaré el teu nom, i diré: El teu nom és un perfum vessat (Cant 1,2). Perfum de bondat i de misericòrdia». (Salm 102,4) (Sermó 16, sobre el Càntic)
Potser necessitem fer nostres aquestes paraules de sant Bernat, i que ens facin desitjar aquesta saviesa. Aquestes paraules i la seva mateixa actitud davant la Paraula de Déu. Cercar la mel a la cera i la devoció a la lletra. Jo crec que per això mateix l'Església ens ofereix en aquesta festa aquestes paraules de Pau que Bernat va fer seves, però que també nosaltres tenim necessitat de fer-vida nostra: «Seguiu el meu exemple i tingueu sempre davant els qui procedeixen segons el model que teniu en nosaltres».
Només amb aquesta saviesa que viu de manera singular i exemplar sant Bernat serem com a monjos el que hem de ser, en aquests temps: sal de la terra, per posar bon gust a aquesta terra. I ser llum, llum que il·lumini la foscor de la nostra societat, on és necessari encendre molts llums. És el sabor i la llum de la Creu de Crist.
No ser fidels a aquesta saviesa de la paraula és procedir com a enemics de la Creu del Messies ... Nosaltres podem tenir raons, moltes raons per donar una explicació de la nostra pobra vida de fe, o de la nostra pobra vida monàstica. I fins i tot les oportunes justificacions del nostre procedir. Però la Creu té poc a veure amb les nostres pobres raons humanes. La creu és bogeria i niciesa. Estàs en aquest camí de bogeria i de fer-te neci?
En tot cas prenem aquestes paraules de sant Bernat i fem, avui, amb elles, la nostra pregària: «Arrossega'm rere els teus passos, nosaltres correm rere l'olor dels teus perfums (Ct 1,2). No diu només "arrossega'm", sinó "darrere teu", que vol dir que vol seguir els seus passos, el seu exemple, imitar les seves virtuts, adoptar la seva regla de vida. Jo tinc necessitat de ser arrossegat, ja que la flama del teu amor s'ha afeblit a poc a poc. No som capaços de córrer com ho fèiem abans. Correm quan ens retornes l'alegria de la teva salvació, quan retorna el bon temps de la gràcia...». (Sermó 21, sobre el Càntic)
Ara, avui, precisament en aquesta gran festa cistercenca, és un temps de gràcia...
