13 d’agost de 2010

DIVENDRES DE LA SETMANA XIX DURANT L'ANY (II)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
Ez 16,1-15.60.63; o bé Ez 19,59-63; Is 12; Mt 19,3-12

La persona casada o qui viu en el celibat ha de donar testimoni. Testimoni de l'amor Déu. Testimoni de l'amor que Déu ha vessat sobre ell. «Això no ho comprèn tothom: Només ho comprenen aquells a qui Déu ha fet aquest do».

Déu ha concedit a uns el do del matrimoni, a d'altres el de la vida consagrada pel Regne. Aquest do s'ha de viure com a gràcia de Déu vessada sobre un mateix.

Gràcia de Déu per compartir la vida en les alegries i en les penes, en la salut i en la malaltia totes les dies de la vida en la matrimoni. I és bonic conèixer, o bé tenir a prop, persones que porten molts anys de matrimoni. El testimoni de 57 anys de matrimoni dels meus pares en la seva vellesa, amb una fe absoluta en Déu, em fa pensar en la claredat de l'idea del sagrament del matrimoni. És Déu qui els ha unit i així ho viuen. Sols així per la gràcia rebuda de Déu es pot viure amb agraïment. Déu mateix es fa present en la unió de l'home i la dona. «Ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, l'home no ho pot separar». Els casats si n'estan convençuts participen de la gràcia de Déu que sempre és fructífera.

Els qui hi renuncien al matrimoni pel Regne donen testimoni des de la vida compartida en una comunitat, amb l'obediència i la conversió de costums pel Regne, perquè el Regne del cel es faci visible a la terra. I és bonic conèixer, o bé tenir a prop, persones que porten molts anys de vida consagrada. El testimoni de tants consagrats amb la seva fidelitat absoluta a Déu, em fa pensar en la claredat de l'idea de la vida religiosa. M'esperona a continuar el camí de la recerca de Déu cada dia.

El testimoni de l'amor de Déu estem obligats a donar-lo tant els consagrats com els casats. És el testimoni de la fidelitat. Així, els altres, els qui passen de la fidelitat, o bé no ho comprenen, veuran que hi ha alguna cosa de Déu en els cristians.