12 d’agost de 2010

DIJOUS DE LA SETMANA XIX DURANT L'ANY (II)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Ez 12,1-12; Sl 77; Mt 18,21-19,1

Estimats germans i germanes,

Meditant l'Evangeli d'avui he recordat que a la Missa, després del cant del Parenostre i abans de donar-nos la pau "amb un signe de reconciliació i d'amistat", el sacerdot, amb les mans esteses, diu una oració demanant a Déu que ens alliberi de tots els mals, que hi hagi pau, que ens guardi del pecat i de qualsevol pertorbació; manifesta la confiança en la misericòrdia de Déu, en l'acompliment de la nostra esperança i en la manifestació de Jesucrist, el nostre Salvador.

Déu ens invita a estimar i perdonar. Però moltes vegades no sabem com fer les coses, i les bones relacions amb els altres queden deteriorades o trencades. Segons les Sagrades Escriptures, Déu vol que tinguem un cor pur i penedit, una actitud d'amor i perdó. Jesús, que ens coneix, diu: "No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors", "el metge no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts". Jesús no va catalogar els homes en bons o dolents; veia en els més bons l'amenaça de la tendència vers el mal, i en els més dolents el desig del bé. Jesús ens accepta com som, però vol que canviem. Però nosaltres som un "poble rebel", com hem escoltat a la primera lectura.

Necessitem saber què és el perdó cristià i els mecanismes psicològics que ens hi condueixen. No som totalment lliures. Volem, però no sempre sabem o podem. Coneixem les dificultats en posar en pràctica els bons propòsits. Si som conscients de la nostra feblesa, acceptarem més fàcilment els altres. No hauríem de veure les persones tal com es manifesten, sinó tal com poden arribar a ser sense l'influencia de les seves circumstàncies i limitacions

El perdó no ha de ser el compliment d'un "manament", sinó el fruit més preciós de l'amor. Si estem en una actitud de perdonar i de ser perdonats, sabrem esperar el moment. La Paraula de Déu, font d'esperança, ens ho repeteix: Déu és el Pare del fill pròdig; Jesucrist és el bon Pastor que cerca l'ovella perduda; l'Esperit de Déu ens fa entendre que el perdó no és oblit del passat, sinó la possibilitat d'un futur millor. Sense perdó no hi ha pau.

¿Quina és l'ensenyança de la paràbola d'avui?: Déu, en la seva infinita bondat, supera les nostres expectatives i ens ho perdona tot. L'Eucaristia que celebrem és el sagrament de l'amor en que Jesús se'ns dona totalment i ens perdona. Hauríem de renovar el nostre amor sempre que celebrem l'Eucaristia. Per tant, germans, siguem bondadosos i afectuosos els uns amb els altres, i perdonem-nos tal com Déu ens ha perdonat en Crist (cf Ef 4,32).