4 d’agost de 2010

DIMECRES DE LA SETMANA XVIII DURANT L'ANY (II)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Jr 31,1-7; Jr 31; Mt 15,21-28

Estimats germans,

El fragment que hem escoltat de la primera lectura correspon al Llibre de la Consolació del profeta Jeremies. El poble ha viscut exiliat i ara s'intenta la restauració d'Israel i de Judà. Jeremies vol que el poble no perdi l'esperança. El seu llenguatge és entranyable. Tot sembla perdut, però el Senyor diu: Et tinc un amor etern: per això continuo estimant-te.

El nostre moment històric és difícil, apassionant i desconcertant alhora. No tot depèn de nosaltres, però tots tenim molt a fer. Cal ser autocrítics per veure quines són les nostres responsabilitats, però també positius i intel·ligents per tal de ser eficaços. Hem d'estudiar els fets per aprendre les lliçons de la Història. Hem d'intentar construir i reconstruir un futur millor. Podem caure en el desànim, però no hem de perdre l'esperança. El nostre món necessita persones bones, santes, compromeses.

Avui celebrem la memòria de Sant Joan M. Vianney. Va haver de superar moltes dificultats per poder ser ordenat prevere. Va ser destinat a Ars, un petit poble de persones desavingudes i sense fe. Però la seva bondat, pregària, caritat, esperit de sacrifici... i les seves predicacions van canviar el cor dels seus feligresos. Ars es convertí en un centre de pelegrinatge. El nostre sant nodria la seva vida espiritual de l'adoració eucarística i del seu amor a la Mare de Déu. D'aquesta manera podia rebre, escoltar, aconsellar i absoldre la gentada que venia a ell. Segurament la seva fe, com la de la dona cananea, era tant gran que no necessitava grans arguments per confiar en Jesús. Dona, home, quina fe que tens. Que sigui així com tu vols. Què és el que realment volem? Només podrem canviar el cor de les persones i reconstruir, com diu la primera lectura, el nostre món ferit pel mal, quan observem sense jutjar, quan els nostres ulls plens de misericòrdia són com dos llums que irradien pau i esperança. És el que va captar la dona cananea del Evangeli contemplant Jesús.

Voldria acabar amb unes paraules de Sant Joan M. Vianney: Pregueu i estimeu: mireu en això hi ha la nostra felicitat a la terra... L'oració no és altra cosa que la unió amb Déu. Quan algú té el cor net i unit a Déu és com envaït d'una certa felicitat i dolcesa que embriaga, es rodejat d'una llum admirable... Fills meus, el nostre cor és petit, però l'oració el dilata i el capacita per estimar.