Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
1Co 6,1-11; Sl 149; Lc 6,12-19
Dos verbs, dues accions es presenten a l'evangeli: pregar i tocar.
La primera acció és Jesús qui la porta a terme. Jesús prega. L'evangeli de Lluc és una mostra de la pregària de Jesús: «Jesús se n'anà a la muntanya a pregar, i passà tota la nit pregant Déu».
La nit és un moment de silenci per escoltar la veu de la voluntat del Pare. «Recobra la serenor, ànima meva, mira el que t'ha fet el Senyor» (Salm 116). La quietud de la nit convida a romandre davant del Pare. Què vols de mi Senyor? Que no sigui la meva voluntat sinó la vostra Senyor.
Després de la pregaria realitza les accions de cercar i d'elegir els dotze. Prega i elegeix. Elegeix dotze col·laboradors en la seva expansió del regne. Davant d'un moment decisiu cal tenir present el silenci, la pregària, per esbrinar la voluntat del Pare. L'experiència ens ho fa present a nosaltres. Sabem que la pregària és la mare de la vida. I, encara que de vegades sembla que no es mou res, la pregària és la que fa que la nostra vida estigui vivificada per l'Esperit Sant que ens dóna l'alè de vida.
Deixeu una planta sense regar i morirà. Deixeu un cristià sense pregària i morirà. Ho repeteixo: la pregària és la mare de la vida.
La segona acció que ens interessa és la que porta a terme aquesta gent que seguia a Jesús: «Tota la gent el volia tocar, perquè sortia d'ell un poder que curava tothom». Nosaltres també volem tocar Jesús. Perquè sabem que ens és el nostre salvador. Tothom vol tocar qui salva. I, nosaltres avui quan en acostem a combregar pensem-hi, reflexionem-hi, meditem-hi. Cada vegada que prenem aquest aliment ens és via segura cap a la vida eterna.
Germans actuem, preguem i toquem.
