Homilia predicada pel P. Francesc Tulla
Després del cant d'entrada, que ha estat una invocació a la bondat i a la misericordia del Senyor [A 1], la col.lecta s'ha inspirat en la carta de sant Jaume en adreçar-se a Déu de qui prové "tot el que és bo" [Sant 1, 17]. I hem demanat a més que "sembri en els nostres cors l'amor del vostre nom", per a unir més estretament els lligams que ens uneixin amb Ell i vetlli sobre nosaltres amb sol.licitud [col.lecta]. De la mateixa manera que el semblant aprofundiment de l'amor de Déu en nosaltres ens ha de fer créixer en l'amor amb que estimem els homes, donat que, ambdós amors no són sinó una sola cosa. Per això supliquem el Senyor que la Eucaristia rebuda "reforci els nostres cors i ens mogui a servir-vos en els germans" [postcomunió]. Celebrem avui la commemoració de sant Ramon Nonat, el qual, segons una tradició molt constant i coneguda, nasqué per operació cesària —d'aquí el nom de Nonat— i fou un dels primers mercedaris. Morí a Cardona a mitjan segle XIII.
La primera lectura ha estat treta de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint [2, 10b-16], que ens ha dit que la "saviesa del Crist és popular". O sigui: als partidaris de la gnosi o de l'ascetisme, comptant amb llurs pròpies forces, Pau hi oposa la vida de l'Esperit, oferta àdhuc a la gent poc culta. Ja que, a les savieses humanes, Pau oposa el veritable coneixement de les coses de Déu, accessible fins i tot als menys intel·ligents. I és que l'Apòstol es revolta contra una cultura religiosa de mandarins, perquè el cristianisme no és reservat a una classe selecta. En una època en què la cultura es democratitza, heus aquí unes idees que permetrien als cristians descobrir en les actuals mutacions multíssims signes de la vinguda del regne.
El salm responsorial escollit era el 144 [8-9. 12-13ab. 13cd-14 (R.: cf. 17a)], que és un recull de jaculatòries; d'aquí que l'Església ens n'ofereixi aquesta llista tan variada.
Mentre que l'evangeli era de sant Lluc [4, 31-37], que el dimoni sap prou bé qui és Jesús, "el Sant de Déu". I és que Jesús, el jove rabí, les emprèn tot seguit amb els imperialismes que aixafen la llibertat humana: sigui la dels escribes que aclaparen el poble amb el pes de llurs preceptes (versets 31-32), siguin els dimonis i forces còsmiques que oprimeixen l'home (33-37). En ambdós casos, Jesús intervé amb "autoritat" (32. 36), perquè del secret del seu misteri i de la seva unió amb el Pare, en una paraula, de la seva llibertat personal, Jesús en treu el dret d'alliberar els seus germans de les alienacions que els enganyen. Amén.
