Homilia predicada pel P. Maties Prades
Sir 3,17-18.20.28-29; Salm 67; He 12,18-19.22-24a; Lc 14,1.7-14
Estimats germans i germanes,
Jesús parlava en paràboles, que son metàfores desenvolupades en forma de narració. Ens porten a comprendre el punt de vista de Jesús, ens conviden a prendre una decisió i a efectuar un canvi en els nostres comportaments i actituds.
Avui l'evangelista sant Lluc relata una escena a casa d'un dels principals dels fariseus. Jesús hi és convidat en l'àpat festiu d'un dissabte. Allà, observant que els convidats escullen els llocs més importants, els proposa un nou comportament amb una paràbola. Jesús ens dóna tres lliçons per a la vida cristiana: que siguem humils, que fem de la nostra vida un servei i que visquem oberts a tothom, preferentment als més pobres i desvalguts.
Abans que tot, Jesús, el nostre Mestre, ens parla de la humilitat, que és la actitud del qui te en compte la seva pròpia realitat i la dignitat dels altres. "Jesús notà que els convidats escollien els primers llocs". I per això el Senyor els convida a seure en seients més discrets. És una invitació a evitar l'autopromoció i a descobrir que el veritable lloc del creient és el que ocupa davant de Déu i no pas el que ocupa pel seu esforç i ambició. Jesús critica l'afany d'assolir privilegis que ens condueixen a l'orgull. En aquesta línia, la primera lectura ens aconsella de ser humils i d'evitar l'orgull que aïlla i distancia.
La humilitat és difícil. Sempre tendim cap amunt. Tots els aquí reunits ho sabem prou. Vivim en una societat crispada per una competitivitat implacable. Hi ha vertadera lluita per ser el primer. Aquest mon és una fira de vanitats, per això son tan importants els assessors d'imatge. Jesús ens proposa un altre camí: "el que vulgui ser el primer, que sigui l'últim de tots i el servidor de tots" (Lc 22, 26). S. Pau escriu: "Estimeu-vos afectuosament, avanceu-vos a honorar-vos els uns als altres" (Rm 12, 10), com afirma també S. Benet. Els qui viuen aquesta experiència es senten plenament realitzats i han trobat la pau interior.
La segona lliçó que Jesús ens dóna avui per a la vida cristiana correspon a l'esperit de servei. No tots tenim la mateixa intel·ligència i capacitat. Preguem Déu i tinguem serenor: que les nostres qualitats no ens enorgulleixin i els nostres defectes no ens humiliïn. Posem-nos al servei dels altres amb el que som i tenim. Així aconseguirem millorar el nostre mon. Si la humilitat ens fa mirar cap endins, el servei ens fa viure atents als altres. Sortosament hi ha molta gent amb gran sensibilitat social, voluntaris que donen gratuïtament el seu temps als altres. Déu és en ells, més encara del que ells pensen.
Finalment, l'acolliment és el tercer aspecte. "Convida-hi pobres, invàlids,..." És a dir, a tothom, sense fer distincions. Jesús convida a una relació amb els altres no fonamentada en la reciprocitat (m'has convidat, et convido), sinó en la generositat (convido el qui no em pot convidar). Una relació que expressa i testimonia l'amor total de Déu. Hem après tan bé la dita de que "el temps és or", que no sabem regalar-lo, "perdre'l" amb els altres. I ens necessitem mútuament! En el temps de Jesús els marginats eren multitud. També avui, si obrim els ulls, en trobarem mols. Ens cal una nova imaginació per exercir la caritat, l'amor cristià. Hem de descobrir les persones del nostre voltant necessitades d'una paraula, d'un somriure, d'una prova d'amor: que els faci sentir-se estimats, escoltats, compresos i acompanyats.
La majoria de les vegades Jesús no explicava les paràboles, deixava que els oients les interpretessin. El contingut senzill i familiar de la paràbola d'avui té un gran valor per als homes i dones del nostre temps. Déu continua parlant-nos. Escoltem-lo. Reflexionem-hi.
Cada Celebració Eucarística ens dona la oportunitat d'escoltar Paraules plenes de saviesa de les Sagrades Escriptures. Continuem la Missa. Presentarem ara el pa i el vi a la taula de l'altar. Estimats germans, oferim-li al Senyor les nostres vides. Que Ell ens ajudi a estimar tothom amb sinceritat i que ens doni coratge per tal que ens preocupem més del bé del altres que de les pròpies satisfaccions. Que així sigui!
