27 de maig de 2012

DIUMENGE DE PENTECOSTA

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ac 2,1-11; Sl 103; 1Co 12,3-7.12-13; Jn 20,19-23

«No puc estimar-lo sinó a través de l'home,
mirall del meu Déu!
Mirar-lo als ulls és sentir
una cançó d'amor».

Aixeco la mirada, i contemplo una comunitat reunida al voltant d'un altar, contemplo la comunitat i escolto una cançó blanca. M'acosto a aquesta comunitat, llavors contemplo els seus rostres diferents que revelen maneres de ser diferents, històries diverses, rostres que parlen de virtuts i també de punts foscos. Aixeco la mirada fins a contemplar el grup de fidels que habitualment ens acompanyen. Els seus rostres són menys coneguts, però també diversos, vestits també diversos en els seus colors i formes, tot un indici d'històries diverses. Que parlen també de punts de llum i d'ombra.

Aixeco la mirada, contemplo el vostre rostre, els vostres ulls, i sento una cançó d'amor. És la melodia de l'Esperit Sant que habita en vosaltres, que distribueix dons diversos, però és una sola la font. És la melodia de l'Esperit Sant, que vol fer de les nostres vides una cançó d'amor. És la cançó que anem escrivint a la llum de l'Esperit sobre el pentagrama del cor. Amb les notes i els silencis de la nostra vida.

La cançó no sempre ens surt amb una lletra bona i atractiva, per la malaptesa de la nostra mà i la falta de llum al cor. La cançó no sempre ens surt ben afinada, amb una bona tonalitat. Però hem de saber, i així ens ho suggereix la Paraula de Déu, que el nostre objectiu és arribar a oferir un bon concert, que necessitem dedicar temps a assajar la cançó, a polir deficiències.

Com a creients i temples de l'Esperit Sant tenim aquesta responsabilitat, aquesta tasca necessària. Així ens ho demana Jesucrist en l'evangeli que acabem d'escoltar: «Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres», ens diu. Crist ens envia, doncs, perquè el món ens miri i escolti una cançó d'amor. Així ho suggereix també Pau quan escriu a la comunitat de Corint: «a nosaltres ens ha posat el Senyor com a espectacle davant el món sencer» (cf. 1Co 4). Una cançó d'amor. Aquesta és la nostra responsabilitat i el nostre objectiu principal.

Ara bé, la Paraula de Déu ens adverteix que «hi ha diversitat de dons, diversitat de serveis i de miracles». Això complica una mica les coses. Però les complicacions es poden anar simplificant, i es poden resoldre també, si considerem que tot s'ha de resoldre en buscar el bé comú. Tot cal contemplar-ho en la línia de perfilar una bona melodia, que el món ens miri i escolti una cançó. Ens pot sortir una cançó a veus. Jo crec que més aviat la nostra cançó és una cançó a veus. El provoca la nostra diversitat, els diferents dons que reparteix l'Esperit. Però les diferents veus poden fer que la cançó tingui una bellesa més gran.

En qualsevol cas no podem deixar de mirar als ulls dels altres per descobrir-hi, més enllà de les seves foscors, la bellesa de la llum i de la pau que traspua el seu cor i que són les notes per a una cançó d'amor.

L'Eucaristia és un moment preciós, quan el Crist es fa present i ens diu: «Pau a vosaltres». La pau és el do del seu Esperit que posa la primera i més preciosa nota d'una cançó d'amor. La nostra vida hauria de ser una cançó d'amor. Un cant que Déu fa elevar des del cor —«un sol cor i una sola ànima»—, per parlar de l'Amor. Perquè som temple de l'Amor. I això ens dóna una capacitat per a l'amor, que ens posa en el veritable camí de la vida. Una cançó d'amor les notes de la qual cal escriure en el nostre pentagrama, no únicament amb les meves notes, sinó amb ajuda de les notes dels nostres companys de camí.

Però com amics de Jesús hem de romandre junts. Quedar en silenci i deixar que parli el cor. És la millor oració. La invocació més forta per atraure sobre nosaltres els dons de l'Esperit Sant.

«Veniu, oh Sant Esperit
des del cel al nostre pit.

Pare dels pobres, veniu,
deu-nos els dons que teniu.

Deu als fidels confiats
El mèrit de la virtut

el camí de la salut
la joia immortal i plena.»