14 de maig de 2012

SANT MATIES, APÒSTOL

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Ac 1,15-17.20-26; Sl 112; Jn 15,9-17

Amor! Quina paraula tan bella! Quin compromís de vida! Quines exigències! Cerquem l'amor, en tenim necessitat. Estimar ens fa feliços i volem que ens estimen. Tenim por a una vida mancada d'amor perquè resultaria insuportable. Estimar allibera de l'esclavatge de l'egoisme, ens apropa als altres, dóna la possibilitat d'esdevenir cristians autèntics. És impressionant, germans estimats, el intentar comentar l'Evangeli d'avui, centrat en l'amor, en aquesta magnífica església, que ha acollit generacions i generacions de monjos que han donat la vida pel Crist. Com Sant Maties, estimat per Déu, amic de Jesús, apòstol d'última hora i de darrera fila, que donà la vida per amor, amb amor.

Déu és Amor! Els cristians sabem que Déu és amor, que «ha enviat al món el seu Fill únic, perquè visquem gràcies a Ell», i que ens invita a estimar. Per tant, «hem d'estimar-nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu». El cristià, fent camí cap a Déu amb el cor eixamplat, ha d'estar disposat a estimar i servir sense condicions. Viure l'amor ens fa conèixer Déu que és Amor. La unió amb Déu ens empeny a estimar. No tinguem por: som amics de Jesús.

Siguem realistes, germans. El tema d'avui és vital i apassionant. Però no podem acontentar-nos en fer boniques teories. Hem de llegir l'Evangeli, meditant i assaborint el seu sentit més pregon. Parlar de l'amor ens agrada, ho necessitem i volem. Cal que recordem l'Evangeli del cep i les sarments. Si estem units a Crist, que és el cep, donarem bons fruits, com les sarments que tenen vida perquè estan unides al cep. La saba dóna força, la vitalitat fa créixer les sarments, el temps porta a la maduració. També a nosaltres ens passa quelcom de semblant. El nostre fruit serà l'amor. «El nostre amor no ha de ser només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat». Si no estimem, la nostra vida serà estèril, inútil.

El veritable fonament i model de l'amor cristià és l'amor de Jesús, que estimà fins a donar la vida. Jesús ens ha revelat el Pare i ens ha comunicat la seva vida, la vida de Déu. Qui estima com Jesús, viu alleujant el patiment i eixugant les llàgrimes, viu respectant la dignitat dels altres. Deixem-nos abraçar pel seu Amor per caminar amb els braços oberts.

Déu és Amor! Crist, present enmig nostre, dóna forces per no quedar-nos en el camp de les idees abstractes. L'amor ha de manifestar-se en formes concretes, en gestos d'amor. No pensem només en gestos o accions esporàdiques i puntuals, que són manifestacions d'un determinat estat anímic o d'unes preferències. Jesús insisteix en que cal que ens mantinguem en l'amor, com una actitud continuada i permanent en nosaltres. Això representa un compromís de vida que ens afecta totalment. Deixeu-me resumir la vida cristiana, també la vida monàstica, en quatre paraules: Amor, servei, misericòrdia, fidelitat. Escriu Sant Bernat, que monjo no és aquell per a qui Déu és el més important de la seva vida, sinó per a aquell qui ho ha estat molt de temps.