27 de maig de 2012

LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL TEMPS PASQUAL
Diumenge de Pentecosta (Cicle B)

Dels sermons de sant Joan Crisòstom, bisbe

Si l'Esperit no perdona els pecats, és en va que el rebem en el baptisme. Si l'Esperit Sant no existís, nosaltres no podríem dir que Jesús és el nostre Senyor: «Perquè ningú no pot dir Jesús és Senyor nostre si no el mou l'Esperit Sant». Si l'Esperit Sant no existís, nosaltres, els fidels, no podríem pregar Déu; i, en canvi, diem efectivament: «Pare nostre que esteu en el cel». De la mateixa manera que no podríem invocar Nostre Senyor, tampoc no podríem invocar Déu, el nostre Pare. ¿Qui ho prova? L'Apòstol quan diu: «És perquè sou fills, que Déu ha enviat als vostres cors l'Esperit del seu Fill, que crida: Abbà, Pare!» Per això, sempre que invoqueu el Pare, recordeu que ha calgut que l'Esperit hagi tocat la vostra ànima perquè fóssiu considerats dignes d'anomenar Déu amb aquest nom.

Si l'Esperit Sant no existís, no hi hauria en l'Església paraules de ciència ni de saviesa: «Perquè l'Esperit ha donat a l'un el do d'expressar se amb saviesa; a un altre, el do de parlar amb ciència». Si l'Esperit Sant no existís, no hi hauria en l'Església ni pastors ni doctors, perquè és l'Esperit qui els fa, segons allò de Pau: «Vetlleu per tot el ramat, del qual l'Esperit Sant us ha constituït bisbes i pastors». ¿No veieu com això encara s'esdevé per obra de l'Esperit? Si l'Esperit Sant no fos present en aquell que és el nostre pare i el nostre doctor comú, quan ara ha pujat a aquesta tribuna santa, quan us ha donat a tots la pau, vosaltres no li hauríeu pas respost unànimement: «I amb el vostre esperit». Per això, quan puja a l'altar o parla amb vosaltres o prega per vosaltres, li doneu aquestes paraules per resposta; més encara quan s'està prop d'aquesta taula santa, quan ofereix aquest sacrifici digne de reverència. Ho sabeu prou els iniciats. No toca les ofrenes abans d'haver implorat per a vosaltres la gràcia del Senyor, abans que vosaltres no li hàgiu respost: «I amb el vostre esperit.» Aquesta resposta us recorda que aquell que és allí no fa res de per ell mateix, que els dons que hom toca no són únicament obra de l'home. És la presència de la gràcia de l'Esperit, davallada sobre tots nosaltres, que duu a terme tota sola aquest sacrifici místic. Sens dubte, hi ha present un home, però és Déu qui actua per mitjà d'ell. No us quedeu, doncs, amb allò que impressiona els vostres ulls; concebeu la gràcia invisible. No hi ha res que vingui de l'home en tot allò que s'acompleix en el santuari. Si l'Esperit no hi fos present, l'Església no formaria un tot ben consistent. La consistència de l'Església manifesta la presència de l'Esperit.