20 de maig de 2012

Diumenge VII de Pasqua / ASCENSIÓ DEL SENYOR (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ac 1,1-11; Sl 46,2-3.6-9; Ef 1,17-23; Mc 16, 15-20

Al començament de la Quaresma hi ha una forta crida d'atenció per part de sant Pau: «Ja és hora que us desvetlleu, mireu en quin temps vivim» (Rm 13,11s).

Avui celebrem la glorificació del Fill en la solemnitat de l'Ascensió. «Aquest Jesús que ha estat endut cap al cel, tornarà». I nosaltres podem continuar sense adonar-nos del moment que vivim, com els passa als deixebles.

Què els passa als deixebles en aquest moment?

Doncs que continuen inconscients del Regne que porta el Messies, miren al cel, i no toquen de peus a terra, que és on els ha posat el seu Senyor. I, a més, per a aquesta terra, els ha donat una missió urgent i concreta: «aneu per tot el món, i prediqueu a tothom l'evangeli».

Però el gest es continua repetint. Són molts els qui, encara, continuen mirant al cel, mirant cap a la banda oposada, amb perill d'agafar tortícoli. Hi ha molta gent amb tortícoli. El cos està en una direcció, i el cap, incapaç de moure's, en una altra. Esperen que Déu els guareixi la tortícoli a cop de visions o de miracles. Hi ha encara molts miraclers entre els creients, que esperen amb les mans plegades que Déu ho arregli tot. Déu no és un massatgista. La torticoli espiritual no s'arregla sinó amb el massatge del cor. El massatge que necessitem cada dia per viure. I vivim quan estimem. I en aquest tema Déu vol, sempre ho ha desitjat, la nostra col·laboració.

Estimem quan hem conegut l'amor. Però l'amor, com la Paraula Déu, és una paraula amb molts matisos. Són d'aquelles paraules sobrecarregades de fang, embrutades, lacerades.

Cal abaixar la mirada a terra. Conèixer el misteri d'amor que ens ha revelat Jesucrist. Els deixebles que no tocaven de peus a terra, quan arriba aquest moment encara li pregunten: «Senyor, és ara que restablireu el regne?» Tenien el cor dur; la mirada, a força de mirar al cel, els transforma i els allunya de les circumstàncies concretes del moment.

I la resposta de Jesús és clara: «Aneu per tot el món amb una Bona Nova. No és cosa vostra conèixer els temps que Déu ha fixat». No podem conèixer els temps de Déu, però sí que hem de conèixer el nostre temps. El sentit del nostre temps, de la nostra existència. D'aquí la importància del moment. A més, per això ens envia el seu Esperit. Per donar-nos força i caminar pel món amb la Bona Nova.

I d'aquest Esperit rebem la força, la saviesa, la llum, per comprendre el misteri de Déu, la comprensió i la revelació, perquè el misteri de Déu no és una realitat amagada, sinó que és la manifestació d'un Déu que és amor.

Només vivint en camí per aquest món podrem «experimentar la grandesa immensa del poder que obra en nosaltres i la seva eficàcia». Però mai no es pot ser conscient mirant al cel. Mirant al cel, en tot cas, podem contemplar com passen els núvols, o com es van esvaint fins a quedar en no-res.
Com podem convidar a «tots els pobles a aplaudir, i aclamar Déu amb entusiasme» si estem bocabadats mirant al cel? «Déu puja enmig d'aclamacions». Puja des del fons de l'abisme del cor. Si el meu cor l'aclama, li canta, podré encomanar-ne altres caminants. Cal caminar amb la força i l'alegria de la Bona Nova al cor.

Sant Bernat suggereix una doble ascensió: «buscar i estar centrats a dalt, no a la terra. El salmista sembla insinuar aquesta mateixa distinció en dir: "busca la pau, procura aconseguir-la". Buscar la pau i córrer-hi al darrere equival a buscar i centrar-se en allò de dalt i no en allò de la terra. Mentre tinguem els cors dividits tindrem molts racons i ens faltarà unitat. Hem d'aixecar-los com a membres d'un cos, perquè s'uneixin en la Jerusalem celestial, la ciutat ben construïda. Així cadascú en particular i tots els germans viuran units, sense estar dividits amb ells mateixos ni amb els altres. Els membres principals del nostre cor són l'entesa i l'afecte. Els seus objectius solen ser oposats: un tendeix a dalt i l'altre és atret pel de baix. No tenir el cor dividit, membres d'un cos però tendint a la part alta; busca la pau, procura aconseguir-la» (Sermó 6,5, sobre l'Ascensió).

Jo diria que aquest és el sentit d'aquest moment, d'aquest temps que comença amb l'Ascensió del Senyor: Buscar les coses de dalt, que el Senyor ens il·lumini amb el seu Esperit, i arribem a comprendre la grandesa d'aquest misteri que s'ha manifestat en la nostra humanitat, però amb aquest esperit de saviesa de no quedar-nos mirant al cel, sinó de córrer darrere la pau que hem d'anar construint amb la força de l'esperit de Jesús pels complicats camins d'aquest món.